Javier Odriozola, germà del president de la Federació Espanyola d'Atletisme, José María, és el cap visible de la nova direcció esportiva de l'Ajuntament de Madrid i la persona que fa uns dies va reobrir el debat sobre les curses populars i una llista d'hipotètiques regulacions, la primera i més important de les quals seria establir-ne el preu. Vuitanta cèntims el quilòmetre seria el màxim i, així, una prova de deu quilòmetres costaria vuit euros a qui s'hi inscrivís.

Tot pot ser objecte de debat. Com de negoci. O de crítica. Els organitzadors, els veïns que es veuen afectats perquè els priven la mobilitat... I els corredors? Dimarts passat tenia una nota a l'agenda que una determinada prova canviava el seu preu un mes abans que es fes. De 18 a 20 euros, la versió curta d'una cursa de muntanya amb tres recorreguts. Si hi anés, acabaria pagant un euro per cada 500 metres perquè tampoc sé com hi arribaré, d'aquí un mes i força lluny de casa. L'últim deu mil d'asfalt que vaig fer, el primer en molts anys, a una distància similar en cotxe i amb àrbitres de la federació catalana el vaig pagar a 6 euros la setmana abans –la mateixa eren 10–. També vaig pagar, una mica més d'un mes abans d'aquest diumenge que ve, 20 euros per una marxa cicloturista el recorregut curt de la qual és de 100 quilòmetres.

Aquest dia 1de novembre també hi ha curses de muntanya –ben organitzades, que també n'hi ha– i comença el circuit gironí de cros. Atletes, runners, corredors... Els organitzadors del calendari que va veure créixer Blanco, Mullera, Mechaal o Esther Guerrero (tots mundialistes, i perdó pel provincianisme) han inclòs aquest hivern una categoria Open per als populars sense llicència amb dorsals a tres euros, que serveixen per pagar l'assegurança i el preu del dorsal. I doncs? Veurem, de les onze curses que té el calendari, quina acceptació té la cursa de primera hora.