Neymar Jr. és feliç a Barcelona. Amb aquesta frase, el pare del davanter del Barça, que també és el seu agent i gestor de l'entramat societari que té construït el jugador al seu voltant, va deixar clar que de moment Neymar no es toca. Hi ha hagut ofertes, és clar que sí, però la predisposició perquè el brasiler continuï uns quants anys al club hi és. Això, si no hi ha turbulències tributàries, és clar.

La veritat és que Neymar ha assumit bé el rol de líder de l'equip, ara que Messi també és a la infermeria. La victòria contra el Rayo del cap de setmana passat va ser una demostració que el davanter és un referent quan l'argentí no hi és. A més a més, amb l'avantatge que Neymar va tenir clar des que va aterrar al Prat que Messi era amo i senyor del vestidor i a sobre la gespa. Messi és el millor, punt final. Segurament, per aquest motiu s'explica que Neymar s'hagi adaptat bé a l'equip i encara no es coneguin conflictes fruit de l'egocentrisme que tot crac del futbol mundial acaba exterioritzant en algun moment de la seva carrera. De moment, l'afició del Barça se'ls ha estalviat.

Però Neymar pot ser tan feliç a Barcelona com es vulgui, però les circumstàncies han acabat demostrant que el seu fitxatge pel Barça va ser un nyap. Si no, per què tant soroll extraesportiu en relació amb aquest tema. El Barça podrà acabar tenint la raó, però a ningú se li escapa que grinyolen alguns serrells quan a hores d'ara encara no se n'ha tret l'aigua clara. I, col·lateralment, em preocupa un altre tema: el pare del jugador ha construït un entramat al seu voltant per aïllar el seu fill i possibilitar que només es dediqui a la pràctica esportiva. En teoria, tot sembla correcte si pare i fill tenen els mateixos interessos. Però quantes vegades l'entorn del jugador ha acabat marcant els seus designis, prescindint de la voluntat de l'afectat? Quantes vegades els interessos econòmics dels agents han trencat relacions d'amor entre cracs i clubs? Que el pare del jugador s'erigeixi en el plenipotenciari de la marca Neymar Jr. no deixa de ser preocupant, si resulta que els seus interessos s'allunyen dels del seu fill, encegat per la rendibilitat econòmica. El temps ho dirà.