Seducció vallecana
David Fernàndez, que ha fet de diputat de les CUP al Parlament, va parlar fa una setmana a l'Ateneu Popular de Vallecas. He vist el vídeo de l'acte. Alguns dels assistents, veïns d'un barri tan popular de Madrid que el nom de l'ateneu és una tautologia, li van plantejar que sembla estrany que una formació d'esquerres vagi de bracet amb un partit de dretes, que, a més, suposadament lidera el procés independentista. També aquella antiga suposició que el nacionalisme és burgès. I, entre altres qüestions, van preguntar-li quin guany social hi hauria amb la independència. Fernàndez va contestar que no és cert que hi vagin de bracet perquè no es van presentar junts a les eleccions i ara no votaran la investidura de Mas; que tampoc és cert que CDC lideri un procés que, de fet, va començar el 2006 amb una manifestació en contra del funcionament dels trens de rodalies de Barcelona; que, per tradició, l'independentisme català és d'esquerres i que és d'esquerres estar a favor de l'autodeterminació dels pobles; que no deu ser per res que l'oligarquia catalana sigui contrària a la independència; que la llibertat política d'un poble és un guany per ella mateixa; que és favorable a la independència sense creure que aquesta sigui una vareta màgica i que, en tot cas, caldrà continuar treballant pel canvi social. Va rebre aplaudiments.
David Fernàndez també va dir que no s'ha d'identificar Catalunya amb Mas, de la mateixa manera que tampoc s'ha d'identificar l'Estat espanyol (els poders que el controlen) amb els ciutadans que hi habiten fora del territori català. No sé si li interessa el futbol, però podria haver argumentat que tampoc no era qüestió d'identificar el Rayo Vallecano (i els seus seguidors) amb la família Ruíz-Mateos durant els anys en què aquesta va ser propietària d'aquest club modest d'un barri popular que per això mateix desperta simpaties. I que, en canvi i salvant les distàncies, hi ha una afinitat entre les CUP, que impedeixen els desnonaments a les poblacions on governen, i els jugadors i l'afició del Rayo Vallecano que, a iniciativa del seu entrenador Paco Jémez, van donar suport a una dona del barri de 85 anys que, el novembre del 2014, va ser desnonada: Jémez es fa càrrec del lloguer de la casa on la dona viurà la resta de la seva vida i la plantilla assumeix la seva manutenció. Això no representa gaires diners per a un i per als altres, però el gest té una força simbòlica.
El cas és que tres dies després que David Fernàndez seduís la gent de Vallecas, el Rayo Vallecano va jugar al Camp Nou. Va perdre 5 a 2, però va jugar millor i fins va ser més elegant que el Barça, que si va guanyar va ser pel talent de Neymar. Durant diverses fases del partit, el Rayo, atrevit, va dominar el partit fent present que Paco Jémez, a més de tenir qualitat moral, és un excel·lent entrenador. El joc del Rayo em va seduir i l'aplaudeixo.