David Fernàndez, que ha fet de dipu­tat de les CUP al Par­la­ment, va par­lar fa una set­mana a l'Ate­neu Popu­lar de Valle­cas. He vist el vídeo de l'acte. Alguns dels assis­tents, veïns d'un barri tan popu­lar de Madrid que el nom de l'ate­neu és una tau­to­lo­gia, li van plan­te­jar que sem­bla estrany que una for­mació d'esquer­res vagi de bra­cet amb un par­tit de dre­tes, que, a més, supo­sa­da­ment lidera el procés inde­pen­den­tista. També aque­lla antiga supo­sició que el naci­o­na­lisme és burgès. I, entre altres qüesti­ons, van pre­gun­tar-li quin guany social hi hau­ria amb la inde­pendència. Fernàndez va con­tes­tar que no és cert que hi vagin de bra­cet perquè no es van pre­sen­tar junts a les elec­ci­ons i ara no vota­ran la inves­ti­dura de Mas; que tam­poc és cert que CDC lideri un procés que, de fet, va començar el 2006 amb una mani­fes­tació en con­tra del fun­ci­o­na­ment dels trens de roda­lies de Bar­ce­lona; que, per tra­dició, l'inde­pen­den­tisme català és d'esquer­res i que és d'esquer­res estar a favor de l'auto­de­ter­mi­nació dels pobles; que no deu ser per res que l'oli­gar­quia cata­lana sigui contrària a la inde­pendència; que la lli­ber­tat política d'un poble és un guany per ella mateixa; que és favo­ra­ble a la inde­pendència sense creure que aquesta sigui una vareta màgica i que, en tot cas, caldrà con­ti­nuar tre­ba­llant pel canvi social. Va rebre aplau­di­ments.

David Fernàndez també va dir que no s'ha d'iden­ti­fi­car Cata­lu­nya amb Mas, de la mateixa manera que tam­poc s'ha d'iden­ti­fi­car l'Estat espa­nyol (els poders que el con­tro­len) amb els ciu­ta­dans que hi habi­ten fora del ter­ri­tori català. No sé si li interessa el fut­bol, però podria haver argu­men­tat que tam­poc no era qüestió d'iden­ti­fi­car el Rayo Valle­cano (i els seus segui­dors) amb la família Ruíz-Mateos durant els anys en què aquesta va ser pro­pietària d'aquest club modest d'un barri popu­lar que per això mateix des­perta sim­pa­ties. I que, en canvi i sal­vant les distàncies, hi ha una afi­ni­tat entre les CUP, que impe­dei­xen els des­no­na­ments a les pobla­ci­ons on gover­nen, i els juga­dors i l'afició del Rayo Valle­cano que, a ini­ci­a­tiva del seu entre­na­dor Paco Jémez, van donar suport a una dona del barri de 85 anys que, el novem­bre del 2014, va ser des­no­nada: Jémez es fa càrrec del llo­guer de la casa on la dona viurà la resta de la seva vida i la plan­ti­lla assu­meix la seva manu­tenció. Això no repre­senta gai­res diners per a un i per als altres, però el gest té una força simbòlica.

El cas és que tres dies després que David Fernàndez seduís la gent de Valle­cas, el Rayo Valle­cano va jugar al Camp Nou. Va per­dre 5 a 2, però va jugar millor i fins va ser més ele­gant que el Barça, que si va gua­nyar va ser pel talent de Ney­mar. Durant diver­ses fases del par­tit, el Rayo, atre­vit, va domi­nar el par­tit fent pre­sent que Paco Jémez, a més de tenir qua­li­tat moral, és un excel·lent entre­na­dor. El joc del Rayo em va seduir i l'aplau­deixo.