Assumint diverses responsabilitats

Hi ha fut­bo­lis­tes que, no sé si per coque­te­ria o per manies i supers­ti­ci­ons, acos­tu­men a can­viar-se de pen­ti­nat. Pot­ser també per fer-se notar, i és així que, posem per cas, penso en Dani Alves. Un que també va sovint al per­ru­quer és el bonic Ney­mar. L'hem vist amb molts pen­ti­nats, entre els quals alguna cresta, cosa que diu molt del seu atre­vi­ment. Ho pot ser, d'atre­vit. Tot li escau. Tot li queda bé, com ara les samar­re­tes del Barça, siguin del color que siguin o amb rat­lles ver­ti­cals o horit­zon­tals. El cas és que he obser­vat que dar­re­ra­ment Ney­mar du un pen­ti­nat del qual no sé si dir que és més seriós, però que, amb els cabells curts i una mica de pati­lles, fa que sem­bli més gran. O pot­ser no més gran, però pot­ser sí més madur. Pot­ser ahir ja va jugar con­tra el Getafe amb un altre pen­ti­nat, però el cas és que jugo a dir que aquest canvi coin­ci­deix amb el moment en què, a con­seqüència de la lesió de Messi, Ney­mar ha assu­mit més res­pon­sa­bi­li­tats al Barça. Posem-hi que aquesta absència ha tin­gut un efecte posi­tiu: ha fet madu­rar Ney­mar com a fut­bo­lista i l'ha fet millor, de manera que en un par­tit pot mar­car qua­tre gols i en un altre con­ver­tir-se en l'assis­tent de Luis Suárez. Aquest bra­si­ler esti­lista ha dei­xat de limi­tar-se a exhi­bir el seu talent incon­tes­ta­ble en algu­nes juga­des cer­ta­ment bri­llants. Ney­mar ha fet una evo­lució sob­tada: és capaç de car­re­gar-se l'equip a les espat­lles, de ser deci­siu i, a més, de mar­car els penals xiu­lats que ha pro­vo­cat i que, segons Rafa Benítez –i començo a riure–, són una mos­tra dels ajuts arbi­trals al Barça.

D'altra banda, no sé si Ney­mar sem­bla més madur perquè ha d'assu­mir altres res­pon­sa­bi­li­tats, com ara decla­rar com a tes­ti­moni en el judici sobre el seu fit­xatge. Tam­poc no sé si els con­flic­tius trac­tes amb la justícia (o posem-hi que amb Hisenda) han fet que Leo Messi sem­bli més gran, però el cas és que ho sem­bla i que, fins i tot, pot­ser s'hi ha fet. No en sabien res de cer­tes ope­ra­ci­ons (algu­nes dels seus pares, ai, ai, ai) i de fraus més o menys reco­ne­guts? Si no ho sabien, ja tenen edat per assa­ben­tar-se'n i, si és el cas, assu­mir-ne les res­pon­sa­bi­li­tats per­ti­nents. Que s'uti­litza Messi per apli­car un càstig exem­plar? És pos­si­ble. Que hi ha una per­se­cució fis­cal als juga­dors del Barça que no s'estén a altres espor­tis­tes mili­o­na­ris? És pos­si­ble. Que Hisenda no fa que paguin molts rics frau­du­lents? És més que pos­si­ble. Però, com es diu popu­lar­ment, una cosa no treu l'altra. I em sap greu que un home com Javier Masc­he­rano, que sem­bla res­pon­sa­ble i fins i tot diria que honest, hagi comès frau amb els seus drets d'imatge: ho ha reco­ne­gut, ho ha pagat i se suposa que podrà que­dar en pau amb Hisenda. Però el cas és que, veient-lo sor­tint del lloc on va assu­mir la seva culpa, em va sem­blar que s'havia enve­llit. Pot­ser a mi em sem­blen massa coses, però és perquè estava nerviós que va cri­dar “la concha de tu her­mana” al linier? S'ho hau­ria pogut estal­viar.