Assumint diverses responsabilitats
Hi ha futbolistes que, no sé si per coqueteria o per manies i supersticions, acostumen a canviar-se de pentinat. Potser també per fer-se notar, i és així que, posem per cas, penso en Dani Alves. Un que també va sovint al perruquer és el bonic Neymar. L'hem vist amb molts pentinats, entre els quals alguna cresta, cosa que diu molt del seu atreviment. Ho pot ser, d'atrevit. Tot li escau. Tot li queda bé, com ara les samarretes del Barça, siguin del color que siguin o amb ratlles verticals o horitzontals. El cas és que he observat que darrerament Neymar du un pentinat del qual no sé si dir que és més seriós, però que, amb els cabells curts i una mica de patilles, fa que sembli més gran. O potser no més gran, però potser sí més madur. Potser ahir ja va jugar contra el Getafe amb un altre pentinat, però el cas és que jugo a dir que aquest canvi coincideix amb el moment en què, a conseqüència de la lesió de Messi, Neymar ha assumit més responsabilitats al Barça. Posem-hi que aquesta absència ha tingut un efecte positiu: ha fet madurar Neymar com a futbolista i l'ha fet millor, de manera que en un partit pot marcar quatre gols i en un altre convertir-se en l'assistent de Luis Suárez. Aquest brasiler estilista ha deixat de limitar-se a exhibir el seu talent incontestable en algunes jugades certament brillants. Neymar ha fet una evolució sobtada: és capaç de carregar-se l'equip a les espatlles, de ser decisiu i, a més, de marcar els penals xiulats que ha provocat i que, segons Rafa Benítez –i començo a riure–, són una mostra dels ajuts arbitrals al Barça.
D'altra banda, no sé si Neymar sembla més madur perquè ha d'assumir altres responsabilitats, com ara declarar com a testimoni en el judici sobre el seu fitxatge. Tampoc no sé si els conflictius tractes amb la justícia (o posem-hi que amb Hisenda) han fet que Leo Messi sembli més gran, però el cas és que ho sembla i que, fins i tot, potser s'hi ha fet. No en sabien res de certes operacions (algunes dels seus pares, ai, ai, ai) i de fraus més o menys reconeguts? Si no ho sabien, ja tenen edat per assabentar-se'n i, si és el cas, assumir-ne les responsabilitats pertinents. Que s'utilitza Messi per aplicar un càstig exemplar? És possible. Que hi ha una persecució fiscal als jugadors del Barça que no s'estén a altres esportistes milionaris? És possible. Que Hisenda no fa que paguin molts rics fraudulents? És més que possible. Però, com es diu popularment, una cosa no treu l'altra. I em sap greu que un home com Javier Mascherano, que sembla responsable i fins i tot diria que honest, hagi comès frau amb els seus drets d'imatge: ho ha reconegut, ho ha pagat i se suposa que podrà quedar en pau amb Hisenda. Però el cas és que, veient-lo sortint del lloc on va assumir la seva culpa, em va semblar que s'havia envellit. Potser a mi em semblen massa coses, però és perquè estava nerviós que va cridar “la concha de tu hermana” al linier? S'ho hauria pogut estalviar.