L'avi Siset i la UEFA
“L'avi Siset em parlava, de bon matí al portal, que els de la UEFA no ens deixen portar estelades al camp...”
En el context polític actual de guerra bruta, la cosa pinta malament. Si contra el BATE ens enviaran el president de la federació de Suècia com a delegat, no cal ser tan perspicaç com l'inquilí del 221 B de Baker Street per deduir que la UEFA va forta. A banda de gaudir de la nit barcelonina en tota la seva plenitud, el senyor Karl-Erik Nilsson –que, a més i per completar un perfil que emociona, és exàrbitre– vindrà disposat a fer-nos un vestit a mida.
El tal Platini, el nostre suposat aliat, que ens va prendre el pèl i de quina manera (el ciri a la mà no el deixem ni quan visitem cal Felip), el tenim fora de circulació –un altre presumpte corrupte– i el seu probable delfí, el tal Gianni Infantino, dóna més audiència al seu perruquer que als nostres emissaris diplomàtics. La comparació és retòrica: el senyor no té, ni necessita, cap estilista capil·lar. La UEFA és capaç, fins i tot, de tancar el Camp Nou. Aquest és el panorama.
La grandesa del Barça fa que persones amb les quals tinc la mateixa sintonia que puc tenir amb una foca, tinguem en comú la nostra estima per aquest club meravellós. Dic això perquè, enmig del gran mullader, surten els consocis de la dita plataforma Blaugrana al Vent manifestant-se contra la presència d'estelades en els partits del Barça. El seu portaveu és també vocal de Societat Civil Catalana. Ai caram! Molt inoportuns, en qualsevol cas.
Com a socis, la seva opinió és tan vàlida com la de qualsevol i, en un altre escenari, es pot admetre la discussió. Però senyors meus, sense entrar en matisos (que ara no toca), en un moment tan delicat, amb el club sotmès a un atac duríssim, implacable i de conseqüències imprevisibles, el barcelonista ha de fer pinya i no obrir bretxes internes. La lleialtat al Barça és innegociable. A banda que, aquí, el que es discuteix és un principi de dignitat i de defensa de la llibertat d'expressió. Fi de la discussió.
D'altra banda, en aquest cas amb tota la simpatia, tampoc no acabo de veure clara la irrupció en l'afer de l'ANC, Òmnium Cultural i altres entitats sobiranistes. A veure si ens queda una cosa clara: els socis del Barça portem les estelades als partits perquè volem. És un gest espontani. Ja som grandets i no ens calen muntatges externs. El Barça és molt més que un club. És un sentiment molt íntim i compartit. Per això som el que som. Però el Barça no és un instrument. De ningú. També m'hi sobrarà –del tot– la pancarta ensucrada i pactada per la junta directiva amb els censors.
El dimecres guanyarem el BATE, que és el més important, i l'endemà ja veurem per on pedrega. Que la junta –que ja va cometre l'error de pagar la primera multa– explori totes les vies diplomàtiques possibles –si n'hi queda alguna–, però en les actuals circumstàncies continuo pensant que l'acció que pot resultar més efectiva és la que emprenguem els socis portant el cas a la justícia ordinària; cosa que el Barça com a entitat que pertany a la UEFA no pot fer, com ja han explicat diversos lletrats.
Bosman és l'exemple
L'exfutbolista belga Jean-Marc Bosman és el precedent i l'exemple que hem de seguir. Som els socis els que portem les estelades al camp i els que haurem de parar els peus a aquesta UEFA enfollida, injusta i prepotent.
