Nova Zelanda i Austràlia juguen la final del mun­dial de rugbi a Twicken­ham, Angla­terra. L'estadi, ple a ves­sar amb més de 80.000 espec­ta­dors, fa el silenci quan un dels juga­dors, tant és de quin equip, es dis­posa a xutar entre els pals. És un moment màgic. Silenci abso­lut. Senyal de res­pecte. Un segon que s'atura en el temps. La imatge per­fecta del que és evo­lu­ci­o­nar man­te­nint l'essència. Viure en la moder­ni­tat des de la sin­gu­la­ri­tat. Un silenci que es trans­forma en som­riure en el ros­tre dels que sem­pre han defen­sat que l'esport trans­met alguna cosa més que espec­ta­cle i emoció.

Aquí, un grup de nois rics que juguen a fut­bol sense tocar de peus a terra irrom­pen dis­fres­sats a la sala de premsa on el rival dóna expli­ca­ci­ons als afi­ci­o­nats després de la der­rota. Les care­tes de Halloween que llu­ei­xen aver­go­nyei­xen i no espan­ten. Fa més por veure com el club n'és còmplice i se sot­met als desit­jos i les volun­tats dels seus repre­sen­tants arreu del món. Bé, arreu no. A la sala de premsa no, que no els ve de gust expli­car-se davant els seus segui­dors. Si Kobe Bryant i LeBron James fes­sin el mateix els seus sous de mul­ti­mi­li­o­nari no els dona­rien per pagar les mul­tes, del club.

En hand­bol, en un par­tit de la màxima cate­go­ria pro­fes­si­o­nal mas­cu­lina, una àrbi­tra, de tan sols 19 anys, suspèn un par­tit a causa de les pres­si­ons rebu­des, durant el des­cans, per part del pre­si­dent de l'equip amfi­trió. El públic li recri­mina al seu diri­gent. Passa a Ale­ma­nya. En la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, un grup de fanàtics d'un equip llança un afi­ci­o­nat del rival a un riu, on perd la vida. A les cinc hi ha jor­nada.

En bàsquet, veuràs sem­pre quin juga­dor ha fet la falta. Aixeca la mà, con­si­deri justa o no la sanció.

Res­pecte a la figura arbi­tral. Ni conc­has ni her­ma­nas. Que alguns ja jus­ti­fi­quen que es pugui insul­tar l'àrbi­tre... Una cosa és ser l'esport rei; l'altra, creure que val tot.

“La pilota no es taca”, va dir Mara­dona en el seu comiat a La Bom­bo­nera. I no li van fer gaire cas. De tan­tes pun­ta­des de peu que ha rebut, amb botes sense tacs i amb mocas­sins, la pilota s'ha anat allu­nyant de la por­te­ria per tan­car-se en si mateixa.