El president del Laboral Kutxa, Josean Querejeta, ha estat considerat un home fort del bàsquet europeu, amb força en les assembles ACB, en què ha assolit acords, i també en l'Eurolliga. Fins i tot es va parlar que havien ampliat el Fernando Buesa Arena fins a les 15.000 localitats perquè pogués acollir una final a quatre. Però res de res. Amb la nova normativa, amb la nova Champions de bàsquet que ha proposat la FIBA, ha quedat claríssim que en aquesta nova competició els que realment interessen són el Barça i el Madrid. La resta d'ACB, inclosos el Laboral Kutxa, l'Unicaja i el València, no els importen. Des de la FIBA consideren que per fer una competició forta no poden comptar amb clubs de ciutats que no són referència a Europa. La FIBA té un inversor que només vol els setze millors. I entre aquests n'hi ha alguns de fixos que són obligats que hi siguin perquè el negoci funcioni. Són el Real Madrid, el Barça, l'Olympiacòs, el Panathinaikòs, l'Anadolu, l'Efes, el Fenerbahçe, el CSKA de Moscou i el Maccabi de Tel-Aviv. La resta són prescindibles. Han aparegut moltes informacions sobre la reunió de Ginebra, però el que cal dir és que un acord no serà tan fàcil com fer una proposta de repartir al cinquanta per cent la propietat de la lliga i l'Eurolliga i que s'accepti fàcilment. Ara mateix, l'Eurolliga té el cent per cent. La FIBA va anunciar que en quinze dies hi haurà una resposta. Penso que anirà per molt més llarg. L'únic perillós és que tot plegat no perjudiqui ni la FIBA ni l'Eurolliga, sinó el bàsquet. I això seria un cop mortal per a un esport que cada dia té menys adeptes i en què cada cop és més complicat saber qui mana i com funciona el sistema de classificació, en què hi ha llicències A i B, en què algunes federacions nacionals van en contra de la lliga nacional... Es parla de fer la Champions del bàsquet, però per mi aquest ja és el primer gran error, perquè el bàsquet mai serà futbol.