L'homosexualitat en l'esport no està lluny encara d'estar sota sospita. Per sort, sovint tenim alguna bona notícia. Com ara la de l'àrbitre de la final del mundial de rugbi, el gal·lès Nigel Owens. Ell mateix no nega que li va costar fer el pas de fer pública la seva homosexualitat. Afortunadament, s'ha imposat el que és important: és un bon àrbitre. La seva situació està tan normalitzada que fins i tot és capaç de fer bromes com aquesta, dirigint-se a un jugador que va fer un mal xut a pals: “Dave, fins i tot jo sóc menys desviat que aquest llançament.”

Costa imaginar encara un cas com aquest en el futbol. Està una mica gastat de tant repetir-lo, però en situacions com aquesta encara és oportú repetir aquella màxima que diu que el rugbi és un esport de bèsties practicat per cavallers i el futbol, un esport de cavallers practicat per bèsties.

El màxim paquet accionarial de l'Espanyol (Sánchez Llibre i Condal) passa a mans del grup empresarial xinès Rastar. I aquest no és un simple canvi de diners de supermercats i llaunes de conserva a joguines electròniques. I no és tampoc la substitució d'un patrocinador per un altre. És un canvi de propietari. Sorprenentment, però, el debat gira entorn si el nou amo hi posarà més diners o menys o si es quedarà molt temps o marxarà al cap de poc. Res de conflictes ètics sobre el fet de ser propietat d'una empresa d'un país que es passa els drets humans pel forro, si més dels que no són socis ni de l'Espanyol ni del Barça. No cal estendre's més sobre la magnitud de la indignitat, perquè ja ho feia ahir amb encert Lluís Simon a la contraportada d'aquest diari. Ja se sap que l'ètica i la moral van per barris, i en aquest cas mai millor dit.

A més d'un que no té el currículum policial de Karim Benzema li han fet una pel·lícula. Ha estavellat el seu cotxe a Madrid i a l'illa de la Reunió (2009), és imputat juntament amb Ribéry per haver contractat una prostituta menor d'edat (2010), ha fet curses il·legals amb cotxe al centre d'Eivissa (2011), ha estat fotografiat pel radar a 214 km/h (2013) i ha estat enxampat dues vegades conduint sense carnet (2015). Bé, doncs d'una pel·lícula, o més aviat d'un vídeo domèstic, es tracta l'últim conflicte. Una extorsió en què el jugador del Real Madrid podria haver confessat haver participat l'ha fet passar per la garjola (això sí, a França, on la justícia encara és una mica més cega que a Espanya, i ja ens entenem). Ja veurem com acaba el cas.

El més sorprenent de tot, però, és que en aquest ampli currículum no hi hagi cap cas de frau fiscal, un delicte molt més comú en companys de feina de Benzema que aparentment tenen un comportament social més exemplar.

I no podíem acabar sense deixar un petit espai per a un altre dirigent esportiu que es fa lloc al club dels corruptes. Presumptament encara, l'expresident de la Federació Internacional d'Atletisme, Lamine Diack, va fer doblet: cobrar diners per amagar positius d'atletes russos.