108-39 i la trista realitat
El bàsquet europeu focalitza l'interès –i en els darrers dies, més que mai– en el futur de les seves competicions més rellevants de clubs. La tibantor entre la FIBA i l'Eurolliga per dominar-les de cara al curs 2016/17 ho acapara tot, fins al punt de fer invisibles, o almenys poc rellevants a ulls de tothom, problemes preocupants, com l'estat de salut d'algunes de les lligues nacionals. No és tant el cas de la Lliga Endesa, si bé la clandestinitat d'alguns equips a televisió no li fa cap bé –a l'ICL Manresa, encara no se l'ha pogut veure–, com d'altres que no desperten cap interès més enllà de quan es disputa la final, cap a l'abril o el maig.
I em refereixo, sobretot a Grècia. La situació política i econòmica del país en els darrers temps tampoc hi ha ajudat, però a ningú se li escapa que en l'última dècada, ha perdut l'atractiu d'èpoques pretèrites, en què estava en el top 3 europeu. Que des del curs 1992/93, només un cop –l'AEK, el 2001/02– no hagi guanyat el títol de lliga el Panathinaikòs o l'Olympiacòs és una dada demencial. Hi ha més casos, però subratllo especialment el grec pel que es va viure diumenge al Pireu. El que havia de ser un dia a l'oficina per a l'Olympiacòs, un partit sense sobresalts, es va convertir en un adobat que passarà a la història de l'A1, ja que suposa el triomf més rotund de l'entitat (108-39, -69). El va patir el Lavrio, un equip que s'estrena en l'elit aquest curs –hi va pujar de rebot després d'acabar tercer a l'A2 el curs passat i aprofitant que el KAOD va quedar fora de la lliga– i que, de moment, estava tenint una trajectòria de mèrit. Havia guanyat un partit a domicili i la jornada anterior i havia competit fins al final amb l'Aris (-8), que es troba en la zona alta de la taula. Però la imatge d'aquest últim partit no és digna d'un equip professional i qüestiona com és possible que dos equips que es troben a anys llum puguin estar en un mateix torneig. Més enllà de la diferència de valoració (160 a 0), el Lavrio va firmar un 11/54 en tirs (20%), 3 assistències i únicament 20 rebots, menys de la meitat que l'Olympiacòs (47). A més, en dos quarts, només va anotar 6 punts. Què en van treure de profit els de Sfairopoulos? Menys que en un entrenament propi.
