El fut­bol té una dinàmica cíclica per­versa. L'axi­oma diu que ets tan bo com indica el teu últim resul­tat. Ara l'Espa­nyol estava vivint aquesta roda demoníaca amb una revi­fada inten­si­tat. Una sen­sació incre­men­tada gràcies a l'anun­ci­ada com­pra de Chen Yans­heng del paquet majo­ri­tari d'acci­ons de l'enti­tat. Hi ha pressa per can­viar-ho tot, per des­fer els camins i traçar-ne d'altres més ambi­ci­o­sos. Sor­tir de la medi­o­cri­tat i el con­for­misme i pujar un graó la qua­li­tat de la mer­ca­de­ria. L'Espa­nyol, i més con­cre­ta­ment la seva afició, vol dei­xar apar­cat els rigors de l'eco­no­mia de guerra dels últims anys i acon­se­guir un pro­ducte d'aquells aspi­ra­ci­o­nals. La fus­ti­gada afició peri­quita fa massa temps que menja entre­pans i veu com d'altres es fan un fart de fotre's tibe­ris pan­ta­gruèlics. Estan fati­gats d'anar a la feina amb un cotxe atro­ti­nat, de més de deu anys, i ara miren els apa­ra­dors dels con­ces­si­o­na­ris de les grans mar­ques, ja no com un objecte impos­si­ble de desig, sinó pala­de­jant el tacte del cuir del volant i veient-se, en breu, pilo­tant un dels bòlids més ràpids del mer­cat. Tots aquests com­por­ta­ments són recognos­ci­bles en els nous rics als quals acaba de tocar una petita for­tuna. Els afi­ci­o­nats estan en aquest procés de trans­for­mació. Un canvi de rumb també fomen­tat per cer­tes for­ces vives del club que par­len de viure ins­tal·lats entre el quart i el sisè lloc en la lliga. S'ha aca­bat la misèria! Perillós dis­curs per convèncer una parròquia ansi­osa d'estímuls posi­tius. I en aquest esce­nari, molts actors sem­blen fer nosa o no s'adeqüen a l'exigència futura dels nous temps, com el tècnic, que torna a ser l'ase del cops. Res de nou. Ara mateix, però, tot el que s'ha creat en la dar­rera set­mana són expec­ta­ti­ves de futur. El pre­sent, el més imme­diat, a l'Espa­nyol és total­ment dife­rent. L'equip que hi ha per com­pe­tir és el de l'eco­no­mia de guerra i no el que ens pen­sem que hi ha a l'idíl·lic apa­ra­dor.