Opinió

Despullant Benítez

Si el Barça surt vencedor, veig algú buscant feina a prop de Penny Lane

Hi ha homes que por­ten amb natu­ra­li­tat el fet de tenir-la més grossa, i com a con­seqüència, no tenen la neces­si­tat de pre­su­mir-ne quan el dubte pla­neja sobre el seu mem­bre, men­tre que d'altres, els obses­sius que miren enrere per si un cec els tre­pitja els talons, s'entes­ten a defen­sar la natu­ra­lesa eli­tista de la seva viri­li­tat amb un excés de dades objec­ti­ves.

El pro­blema d'aquest segon grup no acaba sent si tenen la raó o no, sinó que des­pre­nen un com­plex d'infe­ri­o­ri­tat que els con­ver­teix en tite­lles man­cats d'auto­ri­tat moral per tirar enda­vant un pro­jecte. Dit això, si Benítez vol ser el Miguel Muñoz del segle XXI hau­ria de tras­puar la sen­sació de ser el líder d'aquesta història a través del llen­guatge no ver­bal, evi­tant iro­nies sense gràcia a la sala de premsa que deno­ten un vaporós des­con­trol de la situ­ació, i sabent que sem­pre li recor­da­ran la lla­gri­meta del pri­mer dia, en què va mos­trar un feblesa mal entesa que ha inten­tat pal·liar amb estadísti­ques sense ànima.

Tot ple­gat es deu pro­duir perquè ignora que el mèrit no el té qui s'allita amb tres dones exces­si­va­ment maqui­lla­des després de mos­trar bit­llets de cinc-cents, sinó el seduc­tor silenciós que s'ha endut a casa un esguard enigmàtic gràcies al posat per­dut de Gre­gory Peck deam­bu­lant per les llam­bor­des roma­nes.

I sí, pot­ser el Barça surt escal­dat del Ber­nabéu i a Madrid tre­uen la Cibe­les per fer-la ballar men­tre reci­ten un sonet dedi­cat a aquest bon home, però si sor­tim ven­ce­dors d'aquest relat, més d'un ja li estarà bus­cant feina a prop de Penny Lane perquè inves­ti­gui si l'Ele­a­nor Rigby camina o no camina sola. Lla­vors, quan esti­gui rumb a les illes on un dia va ser feliç, es dirà a si mateix que els seus resul­tats eren equi­pa­ra­bles als del seu ene­mic íntim, però alhora, igno­rarà que li va fallar l'intan­gi­ble per ser entre­na­dor del Madrid: el posat altiu de qui con­trola la vida a pesar que aquesta li esti­gui esbar­de­llant el mem­bre del qual tant pre­su­meix. En defi­ni­tiva, ho has de saber, esti­mat Benítez: el tri­omf està reser­vat a Gre­gory Peck i a qua­tre esco­llits. Els altres pas­sem per la vida de pun­te­tes i fem el que podem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)