L'Espa­nyol viu aquests dies un dels epi­so­dis més trans­cen­dents de la seva història, i això que aquest club n'ha vis­cut uns quants i de tots colors.

D'entrada, la venda de la majo­ria del capi­tal social del club a un grup estran­ger no és una notícia agra­da­ble. Això vol dir que la seva eco­no­mia no gau­deix de fa temps de bona salut, i que les coses no s'han fet del tot bé, perquè si no no faria falta una ope­ració com aquesta.

A més, se suposa que a ningú li agrada ven­dre's la pro­pi­e­tat de l'enti­tat a una empresa sense cap mena de vin­cle, fins ara, amb el club, ja que el com­po­nent emo­ci­o­nal en aquest món, per bé que cada cop sigui més pro­fes­si­o­nal, és encara molt gran. I és que, en defi­ni­tiva, la gent és d'un club sobre­tot per sen­ti­ment o per tra­dició fami­liar, i no pas per diners.

Dit això, gai­rebé tot­hom coin­ci­deix que la venda era del tot ine­vi­ta­ble. L'Espa­nyol neces­sita una urgent injecció econòmica per sor­tir d'aquest cir­cuit tan­cat que ha sotmès els afi­ci­o­nats en una mena de bar­reja de resig­nació i pes­si­misme.

L'Espa­nyol aquests últims anys ha sobre­vis­cut o mal­vis­cut com ha pogut, i fa la impressió que només el canvi de majo­ria acci­o­na­rial el pot treure d'aquest atzu­cac.

Segur que els fins ara prin­ci­pals acci­o­nis­tes han triat l'opció de més garan­ties i amb un pro­jecte més seriós, perquè de pro­pos­tes durant aquests últims mesos n'han rebut mol­tes, cosa que també vol dir que l'Espa­nyol és un actiu impor­tant, per més que la seva situ­ació econòmica sigui deli­cada.

Feia falta un canvi. Feia falta que els afi­ci­o­nats de l'Espa­nyol recu­pe­res­sin la il·lusió per un futur millor. Feia falta una sac­se­jada a un cicle gris i massa llarg.

Ara, però, caldrà veure quin és el pro­jecte dels nous inver­sors i quin peu cal­cen, perquè d'exem­ples en altres clubs en tenim de tota mena. Quin paper juga­ran els fins fa poc màxims acci­o­nis­tes. Faran de pont o s'hi esta­ran més temps? Hi haurà foc nou? I també si l'ano­me­nada opo­sició els farà cos­tat com han dit o bé tot que­darà només en una decla­ració d'inten­ci­ons.

I què pas­sarà també amb els actu­als diri­gents de l'enti­tat. Tot i que, en aquest sen­tit, em fa l'efecte que tots sabem com aca­barà.