L'Espanyol viu aquests dies un dels episodis més transcendents de la seva història, i això que aquest club n'ha viscut uns quants i de tots colors.

D'entrada, la venda de la majoria del capital social del club a un grup estranger no és una notícia agradable. Això vol dir que la seva economia no gaudeix de fa temps de bona salut, i que les coses no s'han fet del tot bé, perquè si no no faria falta una operació com aquesta.

A més, se suposa que a ningú li agrada vendre's la propietat de l'entitat a una empresa sense cap mena de vincle, fins ara, amb el club, ja que el component emocional en aquest món, per bé que cada cop sigui més professional, és encara molt gran. I és que, en definitiva, la gent és d'un club sobretot per sentiment o per tradició familiar, i no pas per diners.

Dit això, gairebé tothom coincideix que la venda era del tot inevitable. L'Espanyol necessita una urgent injecció econòmica per sortir d'aquest circuit tancat que ha sotmès els aficionats en una mena de barreja de resignació i pessimisme.

L'Espanyol aquests últims anys ha sobreviscut o malviscut com ha pogut, i fa la impressió que només el canvi de majoria accionarial el pot treure d'aquest atzucac.

Segur que els fins ara principals accionistes han triat l'opció de més garanties i amb un projecte més seriós, perquè de propostes durant aquests últims mesos n'han rebut moltes, cosa que també vol dir que l'Espanyol és un actiu important, per més que la seva situació econòmica sigui delicada.

Feia falta un canvi. Feia falta que els aficionats de l'Espanyol recuperessin la il·lusió per un futur millor. Feia falta una sacsejada a un cicle gris i massa llarg.

Ara, però, caldrà veure quin és el projecte dels nous inversors i quin peu calcen, perquè d'exemples en altres clubs en tenim de tota mena. Quin paper jugaran els fins fa poc màxims accionistes. Faran de pont o s'hi estaran més temps? Hi haurà foc nou? I també si l'anomenada oposició els farà costat com han dit o bé tot quedarà només en una declaració d'intencions.

I què passarà també amb els actuals dirigents de l'entitat. Tot i que, en aquest sentit, em fa l'efecte que tots sabem com acabarà.