Síria
Síria tenia una lliga de futbol potent, potent en el context dels estats de la zona, i una generació de brillants futbolistes que han desaparegut sota les runes de la guerra, de la brutal dictadura i la repressió dels Al-Assad i del fanatisme extrem i sense parangó possible de l'anomenat Estat Islàmic.
Els que ahir eren els estadis més coneguts del país, l'Al-Hamadaniah d'Alep i l'estadi de Latakia de Damasc, són avui gairebé fantasmes del que van ser i han estat en diverses ocasions reconvertits en massius centres de detenció. Hi ha hagut jugadors com ara Youssef Suleiman que han mort entrenant-se. Suleiman, un xiquet de dinou anys que jugava a l'Al-Wathbah i havia estat convocat per la selecció, va morir quan dos morters van caure al camp on s'estava exercitant amb els seus companys per a un partit que s'havia de jugar l'endemà. D'altres han marxat a l'exili o han estat detinguts.
Firas al-Khatib era un dels jugadors més coneguts de la selecció siriana, fins que es va negar a seguir jugant-hi per raons polítiques. Deia que no volia defensar una bandera que en realitat era un règim. Ara juga a Kuwait i, curiosament, ha tingut problemes per a jugar a Anglaterra. El Nottingham Forest es va interessar per ell, però les autoritats britàniques van desaconsellar el seu fitxatge per les seues conviccions polítiques. Que eren i són la lluita contra la dictadura al seu país.
Un altre futbolista sirià molt famós, Musab Balhous, porter de la selecció, va passar mesos a la presó i va denunciar tortures. L'acusaven de preparar amb els seus companys de l'Al-Karamah un atemptat contra el president Baixar al-Assad. Abdul Basit Saroot, curiosament un altre porter, ha esdevingut el líder de la temuda brigada Shuhada al-Bayada, a Homs.
Ens agrade o no, aquesta és l'altra cara del que vam viure divendres a la nit a Saint-Denis, un dels temples del futbol europeu.