Evidentment, els llocs del crim no van ser aleatoris. Estat Islàmic va planificar els atemptats de París triant minuciosament els llocs. Vindicant els atemptats, els gihadistes ho han dit orgullosament. Han atacat la sala Bataclan perquè la consideren un espai de perversió. Es pot suposar que van perpetrar tirotejos en determinats cafès i restaurants perquè sabien que estaven especialment de moda. I, a banda que tampoc no són amants del futbol, van col·locar uns explosius a dues portes de l'Stade de France, al barri de Saint-Denis, no només perquè suposaven que hi hauria autoritats (començant pel president François Hollande) en l'amistós entre les seleccions de França i Alemanya, sinó per fer sentir el pànic entre una multitud concentrada en un dels temples del món modern, que són els estadis de futbol. Aconseguiran un altre dia entrar amb explosius als estadis? Hi havia aquesta intenció? O potser volien anunciar que, encara que als espectadors no els passés res dins de l'estadi, ells eren just a fora i que, en l'immens dehors, ningú no podrà estar mai més tranquil?

La cronologia dels fets estableix que, a un quart i cinc de deu de divendres a la nit, l'horror va començar a París amb una explosió a l'exterior de la porta D de l'Stade de France. L'explosió va ser el detonant o va marcar l'inici de l'atac: a les 21.25 h, hi va haver el tiroteig al restaurant Le Petit Cambodge; a les 21.30 h, una explosió en una altra porta, la H, de l'estadi de futbol; a les 21.32 h va esclatar una bomba a Fontaineau-Roi; a les 21.43 h, un gihadista es va immolar al bulevard Voltaire; a les 21.48 h es va produir un tiroteig a la terrassa del cafè Le Carillon; a les 21.49 h, quatre terroristes van entrar a la sala Bataclan, on la policia no va poder accedir fins a un quart i cinc d'una de la matinada. Dues hores eternes, amb una mitja hora mortal, entre dos quarts de deu i les deu. I encara una tercera explosió, l'última de la nit, a les 21.53 h, a prop de l'Stade de France. En aquella mitja hora, els atemptats van provocar una multitud de morts i de ferits. François Hollande va ser evacuat del camp, on els espectadors van sentir les explosions i, amb els aparells que actualment es disposen, es van anar assabentant del que passava a fora. Sempre estranya que, en situacions com aquestes, es continuï jugant a futbol. En tot cas, poc va importar que França marqués dos gols a Alemanya. Tot allò que envoltava el partit va quedar en un segon terme: el possibles suborns de la Federació Alemanya de Futbol per aconseguir l'europeu del 2016, el xantatge a Mathieu Valbuena i la imputació a Karim Benzema. L'Horror, en majúscula, ho anul·la tot. Acabat el partit, n'hem vist imatges, els espectadors van ser retinguts a l'estadi i alguns restaven a la gespa quiets, silenciosos, incrèduls, espantats. Però n'hi va haver que, sortint, van ser capaços de cantar La marsellesa. Amb tristesa i fermesa.