Evi­dent­ment, els llocs del crim no van ser ale­a­to­ris. Estat Islàmic va pla­ni­fi­car els atemp­tats de París tri­ant minu­ci­o­sa­ment els llocs. Vin­di­cant els atemp­tats, els giha­dis­tes ho han dit orgu­llo­sa­ment. Han ata­cat la sala Bata­clan perquè la con­si­de­ren un espai de per­versió. Es pot supo­sar que van per­pe­trar tiro­te­jos en deter­mi­nats cafès i res­tau­rants perquè sabien que esta­ven espe­ci­al­ment de moda. I, a banda que tam­poc no són amants del fut­bol, van col·locar uns explo­sius a dues por­tes de l'Stade de France, al barri de Saint-Denis, no només perquè supo­sa­ven que hi hau­ria auto­ri­tats (començant pel pre­si­dent François Hollande) en l'amistós entre les selec­ci­ons de França i Ale­ma­nya, sinó per fer sen­tir el pànic entre una mul­ti­tud con­cen­trada en un dels tem­ples del món modern, que són els esta­dis de fut­bol. Acon­se­gui­ran un altre dia entrar amb explo­sius als esta­dis? Hi havia aquesta intenció? O pot­ser volien anun­ciar que, encara que als espec­ta­dors no els passés res dins de l'estadi, ells eren just a fora i que, en l'immens dehors, ningú no podrà estar mai més tran­quil?

La cro­no­lo­gia dels fets esta­bleix que, a un quart i cinc de deu de diven­dres a la nit, l'hor­ror va començar a París amb una explosió a l'exte­rior de la porta D de l'Stade de France. L'explosió va ser el deto­nant o va mar­car l'inici de l'atac: a les 21.25 h, hi va haver el tiro­teig al res­tau­rant Le Petit Cam­bodge; a les 21.30 h, una explosió en una altra porta, la H, de l'estadi de fut­bol; a les 21.32 h va escla­tar una bomba a Fon­tai­neau-Roi; a les 21.43 h, un giha­dista es va immo­lar al bule­vard Vol­taire; a les 21.48 h es va pro­duir un tiro­teig a la ter­rassa del cafè Le Cari­llon; a les 21.49 h, qua­tre ter­ro­ris­tes van entrar a la sala Bata­clan, on la poli­cia no va poder acce­dir fins a un quart i cinc d'una de la mati­nada. Dues hores eter­nes, amb una mitja hora mor­tal, entre dos quarts de deu i les deu. I encara una ter­cera explosió, l'última de la nit, a les 21.53 h, a prop de l'Stade de France. En aque­lla mitja hora, els atemp­tats van pro­vo­car una mul­ti­tud de morts i de ferits. François Hollande va ser eva­cuat del camp, on els espec­ta­dors van sen­tir les explo­si­ons i, amb els apa­rells que actu­al­ment es dis­po­sen, es van anar assa­ben­tant del que pas­sava a fora. Sem­pre estra­nya que, en situ­a­ci­ons com aques­tes, es con­tinuï jugant a fut­bol. En tot cas, poc va impor­tar que França marqués dos gols a Ale­ma­nya. Tot allò que envol­tava el par­tit va que­dar en un segon terme: el pos­si­bles sub­orns de la Fede­ració Ale­ma­nya de Fut­bol per acon­se­guir l'euro­peu del 2016, el xan­tatge a Mat­hieu Val­bu­ena i la impu­tació a Karim Ben­zema. L'Hor­ror, en majúscula, ho anul·la tot. Aca­bat el par­tit, n'hem vist imat­ges, els espec­ta­dors van ser retin­guts a l'estadi i alguns res­ta­ven a la gespa qui­ets, silen­ci­o­sos, incrèduls, espan­tats. Però n'hi va haver que, sor­tint, van ser capaços de can­tar La mar­se­llesa. Amb tris­tesa i fer­mesa.