No s'ha estat just, i m'hi incloc, amb la crítica a aquests jugadors. És cert que han tingut més oportunitats que molts altres en el primer equip, que no han acabat de donar que el hom espera d'un jugador del Barça, però també és indiscutible que mai no han acabat de jugar al seu lloc. Un munt de vegades veiem com juguen a peu canviat, un munt de vegades veiem que mai no han tingut un espai propi per poder brillar per ells mateixos més enllà de ser obligats substituts o massa fidels servidors de cracs com Messi, Neymar o Suárez. En no poder fitxar se'ls ha posat una responsabilitat damunt sense tenir un progressiu i prudent temps d'adaptació. L'exemple el tenim, m'hi incloc altre cop, en el salt de Sergi Roberto. Feia temps que esperàvem més d'ell, i fins que no s'ha adaptat al nivell de ser titular tot passant per fer de lateral no ens ha donat una impressió i realitat de gran jugador. Confiança en Luis Enrique. Ell els veu cada dia en els entrenaments, i si hi confia per alguna cosa deu ser.

Contra el terrorisme, sigui quin sigui el seu origen, també hi cal sumar l'esport. Si al darrere hi ha una negació dels valors culturals d'altri, com és ara el cas del món fanàtic del terrorisme d'arrel islamista, esport, a tot arreu i en tot lloc. Esport a les escoles, a les madrasses, als centres religiosos, en els plans d'estudis, esport formatiu a tot arreu. De competició, arreu, i només de caràcter professional allà on es mantingui per si mateix. L'esport ha estat una gran revolució al llarg del segle XX, ha arribat a gairebé a tot el món. Ha fet forat en el món femení. L'esport, per damunt de la victòria i la derrota, educa en els valors més nobles i morals. És per aquesta raó de mens sana in corpore sano, de ser honest i saber guanyar i perdre, de potenciar elements positius i expulsar obsessions de tota mena que cal potenciar l'esport més pur i noble. Esport honest, competència i convivència. L'esport sa i pur pot fer molt per lluitar contra el terrorisme.