Des que els romans van inventar-se l'esport de masses tal com el coneixem avui, les grans aglomeracions de gent al voltant d'un espectacle esportiu són un fet quotidià arreu del món. A les zones més desenvolupades del planeta, igual que a les ciutats importants de l'imperi, hi ha recintes preparats per acollir desenes de milers de persones.

El terrorisme com a tècnica de combat es veu clarament atret per les grans concentracions de gent, amb l'objectiu d'infligir el màxim de destrucció i alhora estendre en la població afectada una sensació d'inseguretat i indefensió. Per això un dels objectius dels autors l'atemptat de París va ser un partit de futbol a l'estadi parisenc de Saint-Denis.

Com gestionar la seguretat dels milers d'espectadors congregats en un estadi? Es poden establir els protocols més estrictes per accedir-hi i per impedir que cap element susceptible d'esdevenir una amenaça ingressi a l'interior de l'estadi. El que no es pot fer és assegurar que quan comenci a buidar-se després del partit i els milers de persones vagin omplint els carrers adjacents ningú no els faci blanc dels seus atacs terroristes.

És evident que a partir d'avui mateix començaran a revisar-se els protocols de seguretat –que a Saint-Denis van funcionar i van evitar un drama encara major– per intentar blindar encara més uns esdeveniments esportius que mouen milions arreu del món.

Tanmateix, sembla que no hi ha cap altre camí per reduir les oportunitats d'atacs com el de París que el de la prevenció i l'eliminació de les causes socials, econòmiques i polítiques que alimenten l'aparició de grups terroristes. L'esport, que és un dels pocs àmbits d'integració efectiva de la diversitat, pot ser de gran ajuda.