Salva Maldonado fa quinze cursos que entrena en l'ACB, en què ha dirigit ja 508 partits amb 265 victòries i 243 derrotes. Als 56 anys, el tècnic de Sant Adrià de Besós ja no ha de demostrar res a ningú, si és que alguna vegada ho ha fet. La principal virtut de Maldonado és que és un entrenador normal, que diu les coses pel seu nom, amb autoconfiança, fidel als seus –sobretot amb el seu ajudant Samaniego– i que parla clar i català. Ha arribat a un punt que tant li fa el que pensin d'ell. Maldonado va aterrar ara fa cinc temporades a Badalona, on ja havia estat vint anys abans com a ajudant de Pedro Martínez al planter de la Penya. Va tornar després d'estar a Gran Canària i a Fuenlabrada. I quan va arribar va deixar clar que es veia reflectit en la filosofia dels badalonins. No van ser només paraules. Els fets demostren que ha estat sempre al costat del club, en temes no només esportius. I, conscient de les limitacions econòmiques, no ha pressionat per fitxar més o millor. Ell va transmetre calma quan a final d'agost encara faltava mig equip per fer. Sempre ha transmès confiança en un projecte. El que està fent Maldonado amb el que té a la pista és un miracle, no es pot dir d'una altra manera. No només per les cinc victòries en sis partits –el millor inici dels últims vuit anys–, sinó per apostar pel joc espectacle, i amb gent de la casa. I no és casualitat que aquest viatge l'estigui fent amb jugadors amb un mateix ADN, amb caràcter ambiciós. Només ell s'ha atrevit a apostar per Sàbat quan feia deu anys que estava en l'aparador de la LEB. Maldonado, si compleix l'any que li queda de contracte, serà el tècnic que més temps haurà dirigit la Penya. Superarà Aíto. De moment, la setmana passada va superar Manel Comas i Lolo Sainz. Al davant només té Aíto i Alfred Julbe. Maldonado, l'home miracle, s'està convertint en un històric.