Quaranta anys i un dia
El Tribunal Federal Suís, el Tribunal de Drets Humans i la Unió Europea són les instàncies a les quals Marta Domínguez recorrerà contra la sanció de tres anys per dopatge que el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS)
va confirmar aquesta setmana. La IAAF i l'Agència Mundial Antidopatge (AMA)
hi van dur el cas de la senadora del Partit Popular després que el comitè de competició de la federació espanyola no la trobés culpable.
Els portaveus municipals de l'Ajuntament de Palència es van reunir ahir al matí i van acordar que farien un inventari dels reconeixements que li havien estat concedits per la seva trajectòria esportiva. Se li retirarà el títol de filla predilecta, la medalla d'or de la ciutat, el nom del pavelló i el d'un carrer. Això sí, les decisions es prendran per unanimitat i per no tacar la Marca Palència. L'estàtua de l'atleta al costat del recinte esportiu sobreviurà, atès que alguns d'aquests portaveus no veuen que sigui necessari treure-la.
La reunió al consistori castellà es feia 40 anys després de la mort d'un dictador, la fundació del qual està subvencionada per un estat que condecora verges i que està dirigit, encara i a moltes de les altes esferes del poder, pels successors de l'atado y bien atado. Per exemple, l'advocada de l'estat que va presentar la denúncia de la resolució d'un parlament democràtic –tot i que dos dels seus grups no siguin capaços de condemnar l'episodi del 39 al 75, ja superat segons ells– que, abans d'aquest càrrec, era la secretària de la junta del Real Madrid.
De quina marca, doncs, volen mantenir la bona imatge? Però si encara avui veiem a tots els nostres llocs de residència símbols d'una etapa que en qualsevol democràcia formarien part d'un museu dels horrors. O és que hem d'anar al Tribunal Federal Suís, el Tribunal de Drets Humans i la Unió Europea? Ah no, que hi ha els aparells de l'estat... I, així, anar passant els dies.