Poves, James i Mayweather
L'any 2011, el llavors jugador de l'Athletic de Bilbao Javier Poves va decidir abandonar el futbol professional, voluntàriament, per gaudir d'una vida mundana i veure món. “El futbol està podrit”, va publicar com a titular la versió anglesa d'El País, citant el jugador. El fet és que Poves se'l considera un futbolista antisistema per com entén l'esport rei; però, al capdavall, va fugir de l'excentricitat de l'esport mediàtic, va voler viure al marge d'una realitat social amargada per la crisi a causa de la milionada que cobren els futbolistes professionals. L'any 2014, per diversió, va tornar a jugar amb el San Sebastián de los Reyes, a la tercera divisió madrilenya.
Alguns esportistes professionals, amb les seves accions, donen la raó a l'antic jugador de l'Athletic. No fa gaires dies ha transcendit per les xarxes socials que l'aler dels Cavaliers LeBron James es va comprar una mansió de 9.000 metres quadrats a Los Angeles per 21 milions de dòlars; o, encara més greu, el boxejador Floyd Mayweather va publicar un vídeo a Twitter en què, envoltat de noies amb molt poca roba, es felicitava de la vida que portava llançant bitllets verds a l'aire: sexe, drogues i rock & roll, que diríem en un altre moment. Una escena de masclisme de molt baix to, podem criticar avui en dia.
És evident que no totes les celebrities de l'esport professional fan ostentació de poder d'una forma tan evident com en aquests dos últims casos. De fet, tothom coneix la humilitat amb què Andrés Iniesta porta la seva vida de crac blaugrana. Però, també és ben cert que aquesta gent (LeBron James o Floyd Mayweather) són líders d'opinió per a molts seguidors, sobretot adolescents que reflecteixen en aquests models de vida, extravagants i destinats a gaudir del luxe, un ideal a aconseguir. El jugador dels Cavaliers té 25 milions de seguidors al seu compte de Twitter, també prou eloqüent (@KingJames), i el boxejador disposa de 6,5 milions de followers a @FloydMayweather.
Segurament, aquests divos no s'adonaran de les conseqüències dels seus actes. Però, mentre llancen dòlars a l'aire o en malgasten en propietats que mai acabaran d'amortitzar la societat on viuen s'empobreix una mica més. La fan més superficial, amb menys valors.