Opinió

Perdre el far sense poder fer-hi res

Chelsea Gray cobrarà quatre vegades més a Turquia que a Girona. S'ha d'afrontar el repte de substituir-la i preparar-se per als que vindran

Caure en el desànim és l'últim que s'ha de fer en l'esport, sobre­tot si els recur­sos escas­se­gen. La set­mana pas­sada, l'equip campió de la Lliga Feme­nina de bàsquet –i par­ti­ci­pant en l'Euro­lliga– va veure com li pre­nien de les mans el seu far, la juga­dora que mar­cava la diferència. La màxima ano­ta­dora i l'MVP de la lliga, la segona recu­pe­ra­dora i la ter­cera pas­sa­dora.

L'Spar City­lift Girona va gua­nyar la lliga 2014/15 perquè tot li va sor­tir bé: plan­ti­lla com­pe­tent, amb qua­li­tat i físic, un entre­na­dor que va implan­tar una manera d'ata­car a la qual ningú va res­pon­dre i un subs­ti­tut que va reco­llir i poten­ciar les vir­tuts i ama­gar les man­can­ces. Però, sobre­tot, va ser campió perquè l'equip es va man­te­nir sen­cer, sense bai­xes.

Era molt com­pli­cat man­te­nir l'esta­bi­li­tat de la plan­ti­lla aquesta tem­po­rada, havent con­fi­gu­rat un altre grup magnífic, poten­ci­al­ment campió, i amb l'apa­ra­dor de l'Euro­lliga per exhi­bir els talents cada set­mana. Per fir­mar Chel­sea Gray –una juga­dora que, si no fos pel físic, seria titu­lar en la WNBA– a un preu assu­mi­ble, el club gironí va haver d'accep­tar una clàusula que per­me­tia a la juga­dora rebre ofer­tes a par­tir del 15 de novem­bre i mar­xar per un preu molt modest. Doncs el mateix 15, el penúltim clas­si­fi­cat de la lliga turca (Botas, 1-4) li ofe­ria doblar-li el sou i l'endemà era el Besik­tas (2-3) qui li tri­pli­cava i ficava la juga­dora, de 24 anys, en un embo­lic men­tal de mal resol­dre. Això és esport femení i tot i el seu talent des­co­mu­nal, el sou men­sual de Gray a Girona no arri­bava ni de lluny als cinc dígits. D'un ori­gen fami­liar molt humil i amb la família depe­nent d'ella, el dilema era asse­gu­rar el benes­tar dels seus fami­li­ars als EUA o renun­ciar a l'Euro­lliga. 24 hores més tard l'Agü Spor (aquest sí, equip d'Euro­lliga i rival de l'Spar) va entrar en la sub­hasta i va resol­dre els dub­tes qua­dru­pli­cant-li el sou.

Costa molt tro­bar una juga­dora que mar­qui la diferència, però n'hi ha algu­nes. Però que mar­qui la diferència i alhora sigui capaç de fer millors les com­pa­nyes és gai­rebé utòpic, perquè n'hi ha tan poques que qui les té no se'n desprèn. I les tenen els clubs grans d'Europa i els clubs amb més diners. Chel­sea Gray és del segon grup. El seu cap lle­geix les situ­a­ci­ons a tanta velo­ci­tat que cal un període d'adap­tació per jugar al seu cos­tat i apro­fi­tar tot el bàsquet que genera.

Amb Chel­sea Gray l'equip gironí era un aspi­rant molt ferm a reva­li­dar el títol de lliga. Sense ella, i sense caure en el desànim, ho hau­ria de con­ti­nuar sent. Aquí no hi ha mira­cles i sí feina de direcció tècnica, bons con­tac­tes i repu­tació de club modest però seriós. No és un bon moment per tro­bar juga­do­res de pri­meríssima fila, però s'haurà d'afron­tar aquest repte i pre­pa­rar-se per als que vin­dran. Perquè Gray no és l'única juga­dora interes­sant per a altres clubs de l'Euro­lliga o, sim­ple­ment, per al turc de torn amb diners i neces­si­tat d'un revul­siu per sor­tir-se'n.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.