Una de les millors notícies que es poden extreure del par­tit que l'Espa­nyol va jugar la jor­nada pas­sada amb el Màlaga, a banda òbvi­a­ment dels tres punts, és l'excel·lent feina del por­ter Pau. Les seves inter­ven­ci­ons van ser deci­si­ves perquè no canviés el curs d'un par­tit molt ben encar­ri­lat. I les seves atu­ra­des de mèrit no només van con­tri­buir a la victòria final sinó que, a més, van aju­dar a man­te­nir la por­te­ria a zero, fet que no pas­sava des de feia gai­rebé dos mesos. Un par­tit així li deu haver anat molt bé a Pau però també a l'equip, que en aquest començament de lliga s'ha mos­trat molt irre­gu­lar i amb massa dub­tes, espe­ci­al­ment en defensa. I és que ja se sap que nor­mal­ment en aquest món tan enre­ves­sat del fut­bol, on tot­hom hi entén, fins i tot molt més que els matei­xos pro­fes­si­o­nals, quan un equip encaixa molts gols la majo­ria de crítiques les acaba rebent el por­ter, obli­dant que par­lem d'un esport col·lec­tiu.

Pau ha estat durant força set­ma­nes l'ase dels cops, si se'm per­met l'expressió, sovint sense ana­lit­zar amb dete­ni­ment si en els gols que ha rebut ha tin­gut o no una res­pon­sa­bi­li­tat directa. Sense valo­rar si les erra­des defen­si­ves de l'equip han pesat més que el que ell podia fer en cada una d'aques­tes acci­ons. S'ha exer­cit una pressió des­me­su­rada sobre un juga­dor de només 20 anys i que aquesta tem­po­rada assu­meix el repte de ser el pri­mer por­ter de l'Espa­nyol i de subs­ti­tuir un dels juga­dors amb més carisma al club durant aques­tes dar­re­res tem­po­ra­des.

I és que en el fut­bol no hi ha memòria, i si a l'estiu quan Kiko Casi­lla va ser tras­pas­sat al Madrid la majo­ria dels afi­ci­o­nats con­si­de­ra­ven que la posició que­dava ben coberta amb Pau, al cap d'unes set­ma­nes alguns ja el situ­a­ven al cen­tre de les crítiques. Només cal fer memòria i recor­dar que el fut­bol és ple de juga­dors que han tin­gut un inici com­pli­cat i que si no hagués estat per la con­fiança dels que els envol­ten no hau­rien arri­bat on són. Un por­ter jove i amb un gran futur, com és el cas, neces­sita més con­fiança i que es valori la seva feina amb una pers­pec­tiva no tan a curt ter­mini. Unes pre­mis­ses que, per sort, crec que el seu entre­na­dor té ben clares.