Opinió

Rajoy i la dignitat del càrrec

Això de Rajoy a la COPE només és un pas més; que algú el fes era mera qüestió de temps

Rajoy es va estre­nar com a comen­ta­rista fut­bo­ler a la COPE i, veient l'impacte, qual­se­vol diria que es trac­tava d'una estratègia per tapar la res­saca del Madrid-Barça. Però l'estrena no deixa de ser un pas més en una esca­lada. O en dues, que són com­ple­mentàries. D'una banda, la del mateix Rajoy, que no es perd ni un dia el Marca, i a qui el juliol del 2012, després de mesos de no res­pon­dre als peri­o­dis­tes, final­ment qui el va poder entre­vis­tar va ser Sara Car­bo­nero en plena eufòria per l'Euro­copa de la roja. De l'altra, l'esca­lada popu­lista que té de cor­re­lat ine­vi­ta­ble la pro­li­fe­ració de polítics en circs tele­vi­sius i colo­ris­tes.

La com­pa­rei­xença de Rajoy a Tiempo de juego té les seves espe­ci­fi­ci­tats, perquè, a diferència d'un Rivera copi­lot de ral·lis, d'un Sánchez com­pe­tint en mas­cu­li­ni­tat i alçada amb Bertín Osborne, d'un Igle­sias can­tarí o d'un Iceta en mode Satur­day night fever, ell no és un sim­ple can­di­dat i li hau­ria de pesar (més, vull dir) allò vul­gar­ment cone­gut com la dig­ni­tat del càrrec. Però, com la bar­reja de fut­bol i política, tam­poc això és nou. També lluïa càrrec i la dig­ni­tat cor­res­po­nent la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría quan va anar a la guerra de balls amb el líder del PSC. O aquell Benach que com­pa­ti­bi­lit­zava pre­sidència del Par­la­ment amb l'arti­cu­lisme espor­tiu i auri­cu­lars a la llotja del Camp Nou, o aquest Mas tan entre­vis­tat per TV3 en els des­can­sos dels par­tits del Barça i que al Bra­sil va rema­tar de cap a Mara­canã i va rega­lar samar­re­tes blau­grana en una favela. Això de Rajoy només és un pas més; que algú el fes era mera qüestió de temps.

Però allò de dime­cres a la COPE té una altra espe­ci­fi­ci­tat –que tam­poc no és nova–, de la qual no es parla tant. Men­tre en la majo­ria de circs tele­vi­sius i colo­ris­tes els polítics tenen al davant un show­man, aquí, se suposa que Rajoy tenia al davant peri­o­dis­tes. Com se suposa que peri­o­dista era aque­lla Car­bo­nero uni­for­mada de la roja amb què l'home va tren­car un mutisme de mesos aquell estiu del 2012 –o els de les pas­sa­des a l'espai a Mas en els des­can­sos a l'estadi–. Però lla­vors, amb la prima de risc dis­pa­rada i la nego­ci­ació amb Merkel pel deute sobre la taula, el titu­lar va ser que Rajoy, amb Car­bo­nero assen­tint i pas­sant a la següent pre­gunta, va dir que no sabia si podria rebre els cam­pi­ons, perquè estava “con mis líos euro­peos”. I dime­cres la notícia van ser els cal­bots al seu fill quan aquest va can­viar la senda del política­ment cor­recte per, oh!, la del pen­sa­ment crític, i va cla­var una pulla a un vide­o­joc. I no va arri­bar ni a titu­lar radiofònic –per la ràdio no es van notar, els cal­bots–; només tele­vi­siu, que això va ser també la trans­missió, un circ tele­vi­siu i colo­rista, del qual també for­mava part la inva­ri­a­ble conyeta dels inter­lo­cu­tors del pre­si­dent. Tot i que se suposa que Rajoy, a qui tan pocs tenen la pos­si­bi­li­tat de fer-li pre­gun­tes, atrin­xe­rat sem­pre que pot en el plasma, tenia al davant peri­o­dis­tes, i dels ben pagats. I també per als peri­o­dis­tes hau­ria de val­dre allò de la dig­ni­tat del càrrec.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)