El problema no és la bogeria de milions que oferirien per Messi, Neymar, Busquets i Sergi Roberto... El problema és que estiguin contents al club, cobrin d'acord amb la seva categoria i es facin les coses bé. De manera intel·ligent, generosa, amb valors que donin projecció social i humana a aquest nous déus de l'esport per ser un equip constant de referència mundial.

Segur que algú pagaria més que el Barça, però on portaran Unicef a la samarreta, on faran activitats socials dia sí i dia també, on seran imatge per als nens de tot el món? Cap club del món malda per tenir un component tan social, cultural i moral com el Barça.

Messi sap que sense el Barça no hauria estat res, ni ell ni la seva família. Ni hauria tingut la projecció que té –ni somiada en la història de l'esport, no solament el futbol– ni seria ídol de milions i milions de persones, a Catalunya, l'Argentina i mig món.

Neymar seria bo arreu, però on tindria la imatge de noi entremaliat conscient i vital, d'icona transgressora sense ser protagonista de les bestieses que ídols d'altres grans clubs fan, despropòsits que avergonyeixen, des d'escàndols sexuals fins a bajanades ridícules? Això, l'entorn Barça, amb tot el que significa, no ho permet. Informeu-vos, si no, del comiat de Ronaldinho, Romário o Motta.

Cal continuar fent les coses amb planificació, hi ha jugadors del Barça que no són cracs, sinó bons futbolistes que si haguessin continuat als clubs on estaven no deixarien de ser uns correctes professionals del futbol. El Barça i tot l'entorn els dóna el plus, esportiu i humà, que no tenien. També l'econòmic, però això només és desorbitat per als cracs. No per a Mascherano, Mathieu, Vermaalen...

Si es fan bé les coses, sent coherents des de la Masia fins al primer equip, els rumors de centenars de milions d'euros per fitxar-nos un crac seran això: rumors.