El pro­blema no és la boge­ria de mili­ons que ofe­ri­rien per Messi, Ney­mar, Bus­quets i Sergi Roberto... El pro­blema és que esti­guin con­tents al club, cobrin d'acord amb la seva cate­go­ria i es facin les coses bé. De manera intel·ligent, gene­rosa, amb valors que donin pro­jecció social i humana a aquest nous déus de l'esport per ser un equip cons­tant de referència mun­dial.

Segur que algú paga­ria més que el Barça, però on por­ta­ran Uni­cef a la samar­reta, on faran acti­vi­tats soci­als dia sí i dia també, on seran imatge per als nens de tot el món? Cap club del món malda per tenir un com­po­nent tan social, cul­tu­ral i moral com el Barça.

Messi sap que sense el Barça no hau­ria estat res, ni ell ni la seva família. Ni hau­ria tin­gut la pro­jecció que té –ni somi­ada en la història de l'esport, no sola­ment el fut­bol– ni seria ídol de mili­ons i mili­ons de per­so­nes, a Cata­lu­nya, l'Argen­tina i mig món.

Ney­mar seria bo arreu, però on tin­dria la imatge de noi entre­ma­liat cons­ci­ent i vital, d'icona trans­gres­sora sense ser pro­ta­go­nista de les bes­ti­e­ses que ídols d'altres grans clubs fan, des­propòsits que aver­go­nyei­xen, des d'escàndols sexu­als fins a baja­na­des ridícules? Això, l'entorn Barça, amb tot el que sig­ni­fica, no ho per­met. Infor­meu-vos, si no, del comiat de Ronal­dinho, Romário o Motta.

Cal con­ti­nuar fent les coses amb pla­ni­fi­cació, hi ha juga­dors del Barça que no són cracs, sinó bons fut­bo­lis­tes que si hagues­sin con­ti­nuat als clubs on esta­ven no dei­xa­rien de ser uns cor­rec­tes pro­fes­si­o­nals del fut­bol. El Barça i tot l'entorn els dóna el plus, espor­tiu i humà, que no tenien. També l'econòmic, però això només és desor­bi­tat per als cracs. No per a Masc­he­rano, Mat­hieu, Ver­ma­a­len...

Si es fan bé les coses, sent cohe­rents des de la Masia fins al pri­mer equip, els rumors de cen­te­nars de mili­ons d'euros per fit­xar-nos un crac seran això: rumors.