És dia de copa i el sentit comú fa que tothom pensi que no hi haurà problema per derrotar el Villanovense. De fet, la gent no pensa en la copa, o més ben dit, encara no pensa en la copa, perquè considera que no hi ha d'haver problemes en una competició a doble partit en què el rival és tan modest i ja es va empatar el partit d'anada. Però els partits cal jugar-los. Dit això, el pensament de l'aficionat blaugrana està posat en el València, el proper rival en la lliga, amb molts problemes, tants, que s'ha quedat sense entrenador. Mal lloc, Mestalla, per als entrenadors. Una afició exigent que, això sí, es posarà al costat de l'equip quan jugui aquesta jornada contra el Barça. Serà, doncs, un partit d'alta exigència per al Barça de Luis Enrique. Un equip que funciona, funciona bé i que sembla que està en el seu millor moment, tot i que Messi encara no ho estigui.

S'ha escrit molt sobre el trident atacant del Barça i com ha estat una sort per al club que s'hagin fet amics. Alguns ja pateixen per això, per si deixen algun dia de ser-ho. D'altres per si algun d'ells es deixa temptar pel gran rival, el Real Madrid. Però fa l'efecte que no hem de patir per aquest cantó. Sí, sembla que s'entenen i que fins i tot són amics. Això és un avantatge, sens dubte, però els tres són jugadors suficientment intel·ligents per entendre que la unió fa la força, que els tres units trauran més profit de tot plegat que si comencen a envejar-se i a fer-se la punyeta. Funcionen? Doncs endavant. Ja arribaran moments complicats, no cal buscar-los abans d'hora. Ara el que cal és confiar en la plantilla i esperar que tingui tanta fam futbolística com van demostrar al camp contra la Real Sociedad. A Mestalla els caldrà la millor versió per emportar-se els punts i consolidar un avantatge en la lliga que no hauríem somiat fa setmanes, quan es va lesionar Messi.

S'ha d'admetre que el Barça està jugant molt bé i tira endavant amb contundència els seus partits, cosa que no s'ha de confondre amb facilitat. La Real Sociedad d'Eusebio va ser valenta plantejant el partit com ho va fer. El Barça es va trobar incòmode durant el partit, però l'invent podria haver sortit car als donostiarres, perquè una cosa és que possessin problemes al Barça, que n'hi van posar, i una altra que hauria pogut encaixar un resultat d'escàndol. Certament, en la primera part la pressió dels bascos va ser intensa, però cada cop que el Barça jugava verticalment, creava una ocasió de gol clara. Al final, el 4-0 va resultar curt pels mèrits atacants blaugrana, ja que amb insistència van buscar, fins a trobar-lo, el gol de Messi, que va arribar en el temps afegit. Van ser quatre, però podrien haver estat molts més.

I el millor de tot, al marge de com de bé s'ho passen jugant els de davant i la manera com ha tornat Messi de la lesió, és que l'equip, així en general, està endollat. Ho està Dani Alves, que ha recuperat la seva millor versió. I està bé Piqué, que mana, i molt, al darrere. I està meravellós Claudio Bravo, que fa allò tan difícil de treure pilotes complicades en moments que es podrien interpretar com de relaxació blaugrana. I, és clar, està magnífic Sergio Busquets, el millor del món a la seva posició, un dels jugadors més determinants del Barça. Tot el que passa de bo, passa per ell.