El protagonisme absolut que tenen Messi, Suárez i Neymar en el joc, els gols i les victòries del Barça no cal discutir-lo, ni malfiar-se'n; només disfrutar-lo. Alguna cosa deu haver fet bé el club per poder reunir al mateix vestidor tres futbolistes que serien per si sols franquícia en qualsevol equip de primera línia. Alguna cosa deu haver fet bé també Luis Enrique per ajuntar-los i treure'n el rendiment impressionant que n'està traient. I, efectivament, tres jugadors concentren la major part del poder ofensiu de l'equip; un 27,2% de l'equip ha materialitzat el 78,1% dels gols que ha marcat aquest any. Pot semblar massa desequilibri, però són els tres que viuen més a prop de l'àrea rival, tenen un talent espectacular individualment i junts, col·laborant, són descomunals. La prova són els 125 gols que han marcat aquest 2015; un registre només igualat per tot el Bayern de Guardiola i que supera el de la resta d'equips. No és estrany que dos dels tres components del trident estiguin al podi de la Pilota d'Or anunciat ahir per la FIFA. Probablement, sense la mossegada del mundial, la mala imatge que n'ha tret i la sanció que encara l'aparta dels partits de la selecció, Luis Suárez hauria hagut de completar un altre podi blaugrana, com el que el 2010 van copar Xavi, Iniesta i Messi, la santíssima trinitat del Barça de Guardiola, la inspiració de l'equip que va regnar en el futbol mundial guanyant-ho absolutament tot. Aquell trident marcava les diferències i el d'ara també ho fa. Xavi, Iniesta i Messi eren la icona d'aquell Barça i ara ho són Messi, Neymar i Suárez, però al darrere hi havia molt més. Llavors, i ara també, perquè avui no s'entén el Barça sense l'aportació vital de Busquets, Iniesta i Rakitic al mig del camp o de Piqué, o d'Alves i Alba o de Bravo. En tot cas, cal posar en valor el mèrit de tenir un altre cop un trio incomparable. Llavors el mèrit era de la Masia; ara és fruit de fitxar bé. És molt més car, més arriscat i menys sostenible, però també és un mèrit.