La IAAF no s'ha trobat una federació russa gaire bel·ligerant després de la sanció imposada per pràctiques de dopatge. De fet, els russos accepten la suspensió provisional i indefinida que se'ls ha imposat, i el govern de Vladimir Putin està disposat a treballar amb l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) per poder esclarir el cas. De facto, és una assumpció de culpabilitat en tota regla per part d'una federació russa que sabia què s'amagava al darrere de tot plegat, i va intentar camuflar-ho com va poder. És evident que els perjudicats són els atletes russos, que en més d'una ocasió han estat a dalt de tot dels podis. Però, la mala praxi de la seva federació és prou important perquè, sobretot, dirigeixin les seves mirades fiscalitzadores als seus propis gestors. La història de l'esport és prou eloqüent quan explica com les antigues repúbliques soviètiques van usar la pràctica esportiva per posicionar-se internacionalment, sense escatimar recursos (legals o no). Per tant, no és d'estranyar que encara quedin reminiscències d'aquelles pràctiques entre els actuals gestors, marcats de prop per un govern que vol tornar a situar el país com una potència en la geopolítica global. Putin actua de nou tsar i el seu gabinet és un còmplice de les voluntats imperialistes de l'oligarca. L'esport, soft power de la postmodernitat.

L'AMA acusa Rússia d'una trama de dopatge d'estat, que inclouria encobriment de positius, suborn, destrucció de proves i extorsió, tot sota la complicitat del ministeri i l'FSB, antic KGB. Un cop per a Rússia que també ha quedat suspesa cautelarment sense organitzar tot tipus d'esdeveniments esportius. Per tant, l'ombra plana sobre el mundial de futbol del 2018, fet que si es consumés la noorganització seria un cop letal per a la delmada i polaritzada economia del país. Rússia, com altres antigues potències que volen reconstruir la seva marca, ha apostat pels grans esdeveniments, des de Sotxi. Avui, l'informe de l'AMA sobre el dopatge rus és un torpede a la línia de flotació de les perspectives d'influència internacional de Putin. Perquè, al capdavant, com molt bé han demostrat els russos, l'esport és política.