Tractant-se del país que es tracta i del personatge en qüestió, no seria una sorpresa majúscula una marxa enrere en la desqualificació del Real Madrid en la copa del Rei. Un escàndol sí, però una sorpresa, no. D'un tipus com Florentino Pérez capaç d'enriquir el seu club convertint una zona esportiva en quatre grans gratacels i de forrar-se a càrrec del govern amb el dipòsit de gas Castor tant si funciona com si fa tremolar la població i l'ha de tancar, es pot esperar això i més. De moment, competició ha fet fora el club blanc, però falta apel·lació i el TAD, que depèn dels amics del govern. És difícil saber si Denis Denís Txérixev va néixer per jugar al Real Madrid, però era molt fàcil saber que no podia jugar dimecres passat en la copa contra el Cadis, perquè estava sancionat per acumulació de targetes. És l'abecé de qualsevol club de primera, segona, tercera i regional, a Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania. L'error és clamorós, però no l'ha assumit ningú (ni Chendo, el delegat; ni Megia Dávila, l'assessor arbitral; ni José Ángel Sánchez, el director general) i, pitjor encara, don Florentino ha tirat de supèrbia, negant l'error, la falta i el reglament, i ha transformat un error humà en un ridícul planetari. És el que tenen els genis, que sempre tenen raó, no s'equivoquen mai. I com passa sovint amb tots els il·luminats, acaben tancats al seu búnquer buscant enemics i senyalant culpables arreu. Quan el fitxatge de De Gea no arriba, la culpa és del Manchester United; quan l'equip perd 0-4 amb el Barça, ratifica Benítez, que és una forma perversa d'assenyalar-lo; quan el Bernabéu s'oblida del tècnic i demana la dimissió del president, culpa les campanyes de la premsa; i quan desqualifiquen l'equip per alineació indeguda, culpa la federació o l'anterior equip de Txérixev, i si convé la culpa la tindrà el fax. Florentino Pérez va marxar una vegada i ho tornarà a fer. Però ho farà només quan ell vulgui, perdonant la vida a tothom, i ves que no es cobri algun plus.