Quan exposo dades procuro ser frívol per perdre credibilitat, i així, enamorar dones àvides de fatxendes de copa i puret. Per això, per aconseguir sustentar una percepció subjectiva amb números irrellevants, em vaig plantar durant mitja horeta al Carrer Santa Clara de Girona per preguntar sota la foscor de les llums nadalenques qui s'amagava darrere els cognoms Laporta i Bartomeu. Gairebé tothom, excepte alguna viuda de naftalina, situava Laporta a la llotja de can Barça, al Parlament, o a Luz de Gas, mentre que en sentir Bartomeu, la gent remetia a un botiguer homosexual de Ballesteries que va traspassar el negoci perquè els nebots preferien la incertesa universitària a l'estabilitat del diner segur. Curiós. Podria ser, i seria lògic, que la desconeixença del seu cognom afectés l'ego del president, però aquesta malaltia de l'autoestima amagaria la virtut de la seva gestió: els resultats acompanyen i ell es manté en un discret segon pla per moure amb parsimònia els fils del poder.

Mentrestant, a Madrid, el rebesnét bastard d'Isabel la Catòlica es transfigura davant la premsa tot establint una escala falsària de veritats sustentada per la força jeràrquica del càrrec. L'omnipotent entronca amb la tradició d'autoritarisme monàrquic dels Habsburg, on el rei dirigia un poble de ramaders analfabets amb la mateix suficiència que el confessor de la reina desgranava pecats des de l'ambó dels remordiments. Dit d'una altra manera, a pesar de l'aparent amabilitat, tothom podia copsar la indignació d'haver de justificar-se davant d'un grupuscle de demagogs amargats.

Conclusió de tot plegat: en Florentino és conegut perquè anhela que els altres el vegin com l'únic propietari de la finca, i encara que som molts els que hem fet befa del posat de Bartomeu de suspendre un examen final amb llibre, hem de reconèixer que estem al davant d'un president que no utilitza el càrrec per fer lluir el seu ego personal, i que agradi o no als seus detractors, es dedica a treballar pel bé del Barça sense resoldre traumes d'infantesa pel camí. Gràcies, president.