[D]
0
Opinió
11 desembre 2015 2.00 h

DIES IRAE

Apartar-se o que t'apartin

La realitat és més que una successió de fets alineats a conveniència, que és el que fa Van Gaal per negar el seu fracàs

L'oncle Louis i el United

DIMARTS 8.

“Els fets diuen que estem millor que l'any passat. Aquesta és la meva resposta als crítics.” Aquesta va ser la manera que va tenir Louis van Gaal de defensar-se després que el Manchester United va caure eliminat de la Champions, en perdre 3-2 al camp del Wolfsburg. Els “fets”, segons ell, són, per exemple, que “hem avançat en la copa de la lliga i que hem arribat fins a la fase de grups de la Champions”. La realitat, però, és més que una successió de fets alineats a conveniència. Malgrat els “fets” objectius al·legats pel tècnic holandès, el tercer club amb més ingressos del món i que s'ha gastat dues tongades de 150 milions d'euros els dos últims estius, amb ell a la direcció tècnica, no pot quedar eliminat en un grup en què els rivals eren el Wolfsburg, el PSV Eindhoven i el CSKA de Moscou. Ho vulgui veure o no. Que és que no, perquè ja coneixem la seva tossudesa.

La seva trajectòria és prou llarga per poder treure algunes conclusions, encara que sigui simplificar una mica. Van Gaal no se'n surt quan ha d'entrenar diguem-ne adults, jugadors fets. No en treu el rendiment futbolístic que poden donar. Al contrari, els limita. Els fa pitjors. És cert que va fer una gran feina en aquell Ajax campió d'Europa el 1995. Aquells nois, precisament, necessitaven el que ell els va donar: eren indòmits i els va dotar de consistència tàctica. Però després, tot el que ha tocat ho ha empetitit,a la curta o a la llarga. Aquesta fórmula tan rígida seva no funciona en equips madurs, amb jugadors que necessiten llibertat dins l'ordre. Això sí, una de les seves millors qualitats és l'atreviment a l'hora de donar oportunitats a joves promeses, un rastre que ha deixat en cada club on ha estat.

Gary Neville i la intensitat

DIMECRES 9.

El nou tècnic del València va trobar a faltar energia en els seus jugadors, en la derrota contra el Lió que els va deixar fora de la Champions. Segons ell, la van gastar contra el Barça a les ordres de Voro. Sigui com sigui comença amb excuses. Però alguna raó més hi deu haver si el seu equip va ser incapaç de posar energia en un partit en què només valia guanyar per tenir alguna possibilitat de classificar-se per als vuitens. I va perdre contra el cuer, que arribava a València amb només un punt. Si l'únic que busca és energia, li costarà tirar endavant.

Benzema i el perill

DIJOUS 10.

Apartat de la selecció de França fins que s'aclareixi la seva situació judicial en el cas Valbuena. Que és com dir que França prescindeix probablement del seu millor jugador per una qüestió, de moment, ètica. Es pot estar d'acord o no amb aquesta decisió del president de la Federació Francesa de Futbol, Noel Le Graet, per qüestió de presumpció d'innocència. Però és una mesura que, objectivament, debilita el potencial esportiu de la selecció. I precisament per això mereix respecte. Perquè, posem per cas que tot el cas succeeix exactament de la mateixa manera amb un jugador espanyol. S'imaginen la federació de Villar excloent el seu millor jugador de la selecció només per raons ètiques? Oi que no? Doncs això: un respecte per França.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pep Riera
Altres articles de l'autor

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)