Tot és possible
El Madrid va encaixar ahir una nova golejada que se suma a les dues derrotes seguides infligides pel jutge únic de competició, que ja va rebregar els blancs fa una setmana, i pel comitè d'apel·lació, que dijous va burxar en la ferida. De 6 a 0 va ser el resultat de la votació del TAD en contra de la mesura cautelar demanada pel club. El tribunal, però, no es va pronunciar sobre el fons de l'assumpte, l'eliminació de la copa per alineació indeguda de Txérixev contra el Cadis, per falta de documentació, i decidirà la setmana que ve, de manera que tot fa pensar que queden derrotes. Però no es pot descartar res, que en futbol, qüestió de fe, tot és possible, i el Madrid, el de la confraria del clau roent, mai no es rendeix.
Per això tampoc no és descartable que, tot i l'estat aparentment lamentable dels blancs, revifin. I que, en virtut d'aquell secular i intimíssim vincle entre els dos clubs, aquest Barça a velocitat hiperespacial d'ara defalleixi i acabi el curs en blanc. De fet, s'hi insisteix molt, en el paral·lelisme amb la situació de merengues i culers ara fa un any, quan eren els primers els que avançaven musculats i marcials camí del mundial del clubs i el Barça qui s'ofegava en les misèries pròpies.
Possible és el triplet blanc i tot, perquè possible és encara, i fins que es demostri el contrari, que el Madrid segueixi a la copa. En futbol tot és possible, i més al Bernabéu. On fins i tot el dia de la tercera repassada més gran del Barça al Madrid a domicili, Bravo va haver de treure quatre gols, els mateixos que va marcar la piconadora blaugrana. Sí, tot és possible amb el Madrid, com ha recordat la seva estrella en una entrevista a l'ESPN en què diu que encara és possible que guanyi la Pilota d'Or d'enguany i on ni tan sols descarta del tot que pogués acabar al Barça: admet que seria quasi impossible, sí. Però només quasi.
No, Cristiano, com el Madrid, no hi entén, d'impossibles, com acrediten els seus abdominals. Per això, després de fer quatre gols dels vuit marcats al Malmö, torna a sentir-se bé i a parlar amb la premsa i a defensar que pot guanyar la Pilota d'Or, encara que corri rere l'inabastable Messi i que el període de votacions ja estigui tancat. Perquè Cristiano ja sap que és possible reobrir el període de votacions un cop tancat, com fa dos anys. Cristiano i el Madrid saben que el pou no és tan profund. I que la cagada de l'alineació indeguda que tantes derrotes als despatxos ha comportat no significa res, per més que els pèrfids conspiradors contra el ser superior l'usin de símbol recurrent de la situació de suposat desgovern de l'entitat.
Consti, això sí, que la copa, i la revifalla, i el daltabaix culer, tot i que possibles, semblen també si més no improbables. Entre altres coses perquè Cristiano també ha possibilitat compatibilitzar el col·leccionisme voraç d'honors personals amb un palmarès poc més que mediocre des que va aterrar al Bernabéu, aquell estadi dels prodigis on abans no hi havia impossibles i on ara tot és possible, que són coses diferents.