És estadísticament ben complicat que un aficionat del Barça que vagi a veure un partit al Palau Blaugrana i després s'atansi al Camp Nou encadeni dues decepcions, com va succeir dissabte. L'equip d'hoquei sobre patins, dominador europeu les dues últimes temporades, va cedir contra el Porto (1-2), un dels altres equips poliesportius forts del continent. Malgrat que en l'OK Lliga ja havia perdut algun partit al seu feu darrerament, el Barça no perdia a casa en la lliga europea des del 2008 contra el Vic. Amb poc temps per dinar, a les quatre de la tarda, l'equip de Luis Enrique se citava amb el nou i perillós Dépor que proposa l'exjugador Víctor. Amb el 2-0 tot semblaven flors i violes. No hi havia notícies de la gran campanya dels de la Corunya. Sense fer res de l'altre món i a pesar de la baixa de Neymar, l'equip semblava solvent com sempre i no patia. Tenia curiositat per veure aquest nou valor del conjunt gallec, el tal Lucas Pérez, a qui sembla que del Bosque ha inclòs en la seva llista de possibles convocats amb la selecció espanyola i que ja ha marcat onze gols en el campionat de lliga, igualant la xifra en quinze jornades que al Dépor havien signat Bebeto el 1992 i Makaay el 2002. La llàstima va ser descobrir-lo precisament al Camp Nou. Pensant en l'imminent mundialet, Luis Enrique va fer canvis massa aviat per dosificar, i l'equip va creure que amb el pilot automàtic ja en faria prou. El tal Lucas i alguns dels seus companys –bon debut també del portuguès Cardoso– van començar a trobar espais i els murmuris clàssics es van començar a sentir al Camp Nou. La desconnexió blaugrana va ser excessiva. Al final (2-2), es van escapar dos punts ben innecessàriament. Una llàstima després del que va costar adquirir avantatge respecte als equips de Madrid. Cal girar full, serrar les dents i mirar de conquerir el mundial per tornar a la competició domèstica amb la moral pels núvols. És una pèrdua que emprenya però que és reversible.

I el dia encara va tenir un tercer episodi: el derbi català Asobal contra el Fraikin Granollers. Triomf clar del conjunt de Pascual, que es passeja en la lliga i té més dificultats a Europa, perquè el nivell, amb el format actual, és elevadíssim. La UEFA, que prou feina té amb els seus escàndols, hauria de prendre nota de la reformulació que ha fet l'handbol amb la seva màxima competició continental. De fet, en el darrer partit jugat a casa, el Barça va claudicar contra el Kielce polonès. O sigui que en vuit dies, tant el futbol, com l'handbol i l'hoquei sobre patins van fallar –no van guanyar– en partits jugats a casa, una altra dada estadísticament poc comuna que reconforta els rivals i els enemics interns, però que no és gens simptomàtica. La realitat habitual són les victòries. El crèdit, tant del futbol com de l'hoquei i de l'handbol és encara molt ampli perquè se l'han guanyat a pols. No s'ha perdut res. Calma.