Hi ha juga­dors que des­ta­quen en la seva cate­go­ria i, en canvi, quan se'ls dona una opor­tu­ni­tat de jugar a un nivell supe­rior s'acom­ple­xen, es blo­que­gen i ren­dei­xen menys del que és el seu autèntic nivell. D'altres que s'esmus­sen can­sats de no poder com­pe­tir a un bon nivell i que, en canvi, quan fan el pas, ren­dei­xen a la per­fecció. Si ens cenyim al Barça, veiem els dos casos amb la pujada al pri­mer equip de San­dro i Munir i amb el bon ren­di­ment de Sam­per en el par­tit del pri­mer equip con­tra el Bayer Leverku­sen. Hi ha un ter­cer cas, el del came­runès Kap­toum, que en els par­tits que l'havia vist amb el Barça B tenia ràfegues de bon joc, però a qui sem­blava que li fal­tava molt per poder jugar amb el pri­mer equip. En això cal adme­tre que Luis Enri­que té ull i, con­tra el Bayer, va fer un molt bon par­tit. Nave­gant pel mig camp amb auto­ri­tat, reso­lent els un con­tra un amb fre­dor, niti­desa i solvència i fent bones pas­sa­des em va dei­xar admi­rat. Era un més en aque­lla màquina pro­fes­si­o­nal que va con­tro­lar l'equip ale­many i que, amb un empat, va refer­mar la clas­si­fi­cació com a pri­mer de grup que ja havia acon­se­guit en el par­tit ante­rior en la Cham­pi­ons.

Pas­sant per alt els errors en els can­vis con­tra el Depor­tivo, un troba que no hi ha hagut prou vista per tenir els recan­vis ade­quats. El de Messi, en cas de lesió, havia de ser forçosa­ment un extrem, ja que Suárez és el davan­ter de referència i la banda esquerra l'ocupa Ney­mar. Si es creia en Nolito, no se l'havia de dei­xar mar­xar quan era asse­qui­ble. El recanvi de Suárez, fins i tot quan es cer­cava el davan­ter cen­tre que no es tenia, podria ser Tony Sana­bria, com vaig comen­tar fa anys, a qui no es va saber rete­nir i que ara s'ha des­ta­pat a l'Spor­ting. I el recanvi d'Alba podria ser Gri­maldo. D'altra banda, penso que es valo­ren més els de fora que els d'aquí i que, com es reblava en la con­tra­por­tada de diven­dres, si ens des­pre­nem de Deu­lo­feu, Adama i ara, pel que es diu, de Gri­maldo, sem­bla que pels seus caràcters una mica rebels, no deu ser també per algun tic sub­cons­ci­ent de l'entre­na­dor que, un dia nou­vin­gut, va patir la dife­rent mesura d'afecte amb què es trac­tava els de casa?