Opinió

DIES IRAE

Quan el món ja no et fa ni cas

Pots acabar sent un personatge patètic si al món contra el qual estàs deixa d'importar-li qui ets i què fas

DIJOUS 17.

Quan estàs per­ma­nent­ment con­tra el món, neces­si­tes que el món, almenys una part, esti­gui con­tra tu. Si ja no està con­tra tu, cor­res el perill de fer el ridícul. Però encara hi ha una cosa pit­jor. Que al món con­tra el qual tu estàs deixi d'impor­tar-li qui ets i què fas. Lla­vors, ja no és que facis el ridícul, pots aca­bar sent un per­so­natge patètic. Aco­mi­a­dat final­ment pel Chel­sea, José Mou­rinho és aquest per­so­natge.

La seva última inter­venció després de l'última der­rota, dilluns con­tra el Lei­ces­ter, va ser defi­ni­tiva. Va venir a dir que si els juga­dors del Chel­sea havien acon­se­guit alguna vegada alguna victòria i algun títol era gràcies a ell, que els havia fet més bons juga­dors i més bons gràcies a les seves tècni­ques de moti­vació i les seves tàcti­ques fut­bolísti­ques. I que les der­ro­tes d'aquest any demos­tra­ven el baix nivell real dels juga­dors, sim­ple­ment perquè no li feien cas. Això és el que els va dir lite­ral­ment, però evi­dent­ment tot­hom va enten­dre el que els estava dient real­ment: “M'heu fet el llit.”

Sens dubte, alguna cosa hi ha d'això. És evi­dent que els juga­dors han dei­xat de creure pro­gres­si­va­ment en Mou­rinho. Tan evi­dent com que Mou­rinho no ha tin­gut més recur­sos ni per moti­var ni fut­bolístics que els que ha uti­lit­zat tota la vida: convèncer els seus juga­dors que el món està en con­tra d'ells i a favor dels rivals i, tàcti­ca­ment, tenir-los ensi­nis­trats exclu­si­va­ment per treure pro­fit de qual­se­vol idea o vel·leïtat ofen­siva dels equips rivals. S'ha de reconèixer que, fent això, Mou ha estat molt efi­ci­ent diver­ses vega­des. I se li ha de reconèixer, també, que el que va fer amb el Porto va tenir molt mèrit. Aque­lla va ser la pro­posta fut­bolística més interes­sant de la seva car­rera. Llàstima que la va aban­do­nar i que va apro­fun­dir per camins més obs­curs.

Què ha pas­sat amb el pas del temps, però? Que ni el món estava sen­cer ni sem­pre con­tra ell i els seus juga­dors i que els rivals també han après a obli­gar els seus equips (el Chel­sea actu­al­ment) a haver d'apli­car alguna pro­posta cons­truc­tiva. I en aquest aspecte, ell ha que­dat més retra­tat que els seus juga­dors. Apos­ta­ria qual­se­vol cosa que, amb un nou entre­na­dor (excepte si són certs els rumors sobre alguns can­di­dats), el Chel­sea remun­tarà el rumb. Entre altres coses, perquè té una plan­ti­lla de les millors del món i amb un gra­pat de juga­dors que poden fer jugar l'equip molt més a fut­bol del que ho ha fet des del retorn de Mou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)