Galca ha ater­rat de manera sob­tada a l'Espa­nyol. En 24 hores la direc­tiva ful­mi­nava Ser­gio González i, coses de la vida, apos­tava pel seu com­pany d'habi­tació quan tots dos ves­tien de curt a Montjuïc. Divuit mesos ha durat el tècnic de l'Hos­pi­ta­let a la ban­queta. Un període en què els afi­ci­o­nats i els juga­dors han pas­sat de l'ena­mo­ra­ment total i abso­lut de la figura del ribe­renc a la des­a­fecció més abso­luta. És un procés natu­ral en el món del fut­bol, però el desen­llaç s'ha pre­ci­pi­tat per la força del ves­ti­dor. No cal enga­nyar-se gaire per ado­nar-se que els fut­bo­lis­tes han estat la palanca final del canvi. Ells, dis­con­for­mes per la manera de jugar de l'equip, van pre­ci­pi­tar la sor­tida del tècnic. El nucli dur de la plan­ti­lla havia per­dut la con­fiança en l'entre­na­dor per deci­si­ons massa arbitràries i sense sen­tit. Res de nou. És el cicle atàvic del fut­bol. Els veri­ta­bles artis­tes, els gla­di­a­dors d'aquest circ romà modern, són els juga­dors. Ells són prin­cipi i final, passa en tots els clubs: grans i petits, amb més o menys poten­cial econòmic. El Chel­sea acaba de fer fora Mou­rinho i tot fa indi­car que Rafa Benítez podria aca­bar fent les male­tes en qüestió de set­ma­nes per la seva mala relació amb els fut­bo­lis­tes del Madrid. Això no vol dir que tots els tècnics que mar­xen d'un club ho fan pel pes del ves­ti­dor, però és evi­dent que la gestió d'un entre­na­dor d'elit depèn de la gestió dels egos dels fut­bo­lis­tes. D'aquests jocs d'equi­li­bris i de la justícia amb què apli­qui les seves mesu­res, dependrà, en gran part, el seu futur a la ban­queta. L'any pas­sat Ser­gio tenia un ele­ment clau al ves­ti­dor: Ser­gio García. Ell li va faci­li­tar la gestió interna del grup. Ara Galca sap que haurà de tre­ba­llar amb mà esquerra i a con­tra­re­llotge per rellançar l'equip. És el nuvi romanès de l'afició. Acaba d'ater­rar i tot­hom l'estima, el cobeja i l'escolta. És el període de garan­tia que dóna la nove­tat, fins que se li comen­cin a veure els defec­tes i les dèries.