Avui toca futbol de bon matí –ja ho saben, els invents aquests de la FIFA–. Veurem la final del mundial de clubs des del llunyà Japó, un país que un temps va semblar que seria la gran promesa d'expansió del futbol mundial i que ara ha quedat relegat per la força i l'ímpetu de lligues com l'MLS dels Estats Units o la nova lliga xinesa.

Amb tot, el Japó té un rècord insuperable: en la J-League juga l'esportista més veterà a competir en una lliga professional del món. Parle de Kazuyoshi Miura, que el mes passat va renovar contracte amb el Yokohama ni més ni menys que als 48 anys d'edat. Efectivament, 48.

Miura al Japó ho és tot. Va ser la primera figura del futbol japonès, el primer jugador del seu país a jugar en una lliga europea, al Genoa italià, el primer jugador japonès a ser fitxat per un equip del Brasil, el Santos, el líder indiscutible de la selecció nacional –la va portar per primer cop a disputar un mundial, el del 1998–, el primer japonès a jugar la Champions League, amb el Dinamo de Zagreb, el màxim golejador sempre i a tot arreu, el primer jugador japonès a ser nomenat millor jugador d'Àsia i un home, com es veu només per l'edat, simplement incombustible. El passat mes d'abril, quan va marcar contra el Jubilo Iwata, es va convertir, a més, en el jugador professional més vell que haja marcat mai un gol en un camp de futbol.

Per tot això no és estranya ni resulta sorprenent la reverència que els estadis japonesos mostren a la seua figura: cada cop que entra al camp és un moment emocionant per a tots. Juga poc –ja em direu, als 48 anys!–, però cada vegada que ho fa és com un regal per a uns afeccionats que l'adoren i que voldrien que no acabara mai una carrera que per força té els dies comptats, encara que ell ha dit en alguna entrevista que voldria ser el primer jugador professional a eixir al camp amb cinquanta anys. Vés a saber…