Descomunal

El mun­dial de clubs, igual que les super­co­pes d'Europa i Espa­nya, no està fet per als equips grans. És un gra al cul. Inter­fe­rei­xen nega­ti­va­ment en el calen­dari, far­cit, atapeït i engrei­xat de manera impre­sen­ta­ble. Quan els juga­dors tot just han aca­bat les vacan­ces, i això si no els han recla­mat les selec­ci­ons, imme­di­a­ta­ment han d'enfi­lar el guió comer­cial dels seus clubs fent vol­tes al món només per inflar la neces­si­tada caixa i acon­ten­tar segui­dors repar­tits pel pla­neta. Ja sense ni un dia per des­can­sar, una super­copa vés a saber on, i tot just ater­rar, una de local a doble par­tit, i en el cas d'aquest any, con­tra un rival al qual li anava la vida.

L'any que la LFP s'ha tret de la màniga emu­lar la Pre­mier sense donar quasi des­cans nada­lenc als juga­dors, un mun­dial de clubs a l'altra punta de món en què s'han de jugar sem­pre dos par­tits (semi­fi­nal i final, o con­so­lació) con­tra equips que viuen la festa com si no existís l'endemà.

L'acti­tud del Barça, mal­grat això, ha estat, sim­ple­ment, des­co­mu­nal. Aquests tres títols són un des­torb per la manera com estan mun­tats, perquè moles­ten més que entu­si­as­men. La pèrdua dels tres no m'hau­ria fet variar ni una sola de les llo­an­ces que he dedi­cat a l'equip català. La feina va ser el tri­plet. El calen­dari no ha aju­dat gens per fer un sex­tet com el 2009 i, per tant, un repòquer és més que reei­xit.

No està ben parit, aquest calen­dari. Sí, els més grans es veuen abo­cats a anar sem­pre més enllà res­pecte de la resta, però si els orga­nit­za­dors volen que els més grans hi siguin, hi hau­ran de posar una mica de la seva part. Les lli­gues de vint equips hau­rien de començar a des­a­parèixer, i no per alli­be­rar dates per a la UEFA i la FIFA, sinó per no cre­mar els juga­dors i, impor­tant, els segui­dors. Cada cop més, mal­grat els esforços de molts col·legues d'estar cada dia emba­da­lits per la quan­ti­tat de par­tits que hi ha tot­hora, la veri­tat és que és un fet que hi ha satu­ració de fut­bol.

Si la UEFA vol una super­copa, hau­ria d'enca­bir-la en una data en què els aspi­rants pogues­sin pre­pa­rar el par­tit, i no per arri­bar amb el mínim exi­git. Si la fede­ració espa­nyola vol el mateix, hau­ria de fer com la UEFA, que fos a un sol par­tit. I si la FIFA vol seguir amb aquest circ del mun­dial de clubs, hau­ria de faci­li­tar que els grans equips hi arri­bes­sin amb una set­mana de marge. És a dir, tot depèn de reduir el nom­bre d'equips en la lliga.

Així que ningú s'estra­nyi si nova­ment Luis Enri­que, com fa ver molt bé a l'estiu, mal­grat que no espe­rava que l'Ath­le­tic li passés la mà per la cara, s'esforça poc en la super­copa espa­nyola. Massa i tot que va fer, perquè un altre cop hau­ria d'ali­near el major nom­bre de juga­dors del filial, igual que en la super­copa d'Europa i en el mun­dial de clubs.

El mun­dial que acaba de gua­nyar el Barça no és un gran tro­feu. Ho deu ser per als equips sud-ame­ri­cans, que es pen­sen que estan jugant no sé què. Està bé gua­nyar-lo, però si es perd, no és cap tragèdia. El que importa és la lliga, la copa i la Cham­pi­ons. Aquests són els grans objec­tius dels grans equips. I el Barça, aquest any, ho ha tor­nat a fer. Per això, igual que el 2009, aquest 2015 ha estat des­co­mu­nal.