Més enllà del trident

Mai en la seva història el FC Bar­ce­lona havia gau­dit d'una davan­tera com l'actual. Ni cap equip del món. El tri­dent que for­men Leo, Messi, Luis Suárez i Ney­mar és, pos­si­ble­ment, el millor trio ata­cant que mai s'hagi reu­nit amb una mateixa samar­reta. Ells són la punta de llança del Barça de Luis Enri­que, els que aca­pa­ren la majo­ria d'elo­gis, per no dir tots, i els que s'enduen i s'endu­ran la majo­ria de reco­nei­xe­ments indi­vi­du­als. Les seves xifres són estra­tosfèriques. Les de tots tres. Atu­rar-se a recor­dar les de Messi és absurd, perquè la seva dic­ta­dura fut­bolística és insul­tant. Al Japó, i després de recu­pe­rar-se d'un còlic nefrític, va tor­nar a mar­car en una final –24 gols en 26 finals– evi­den­ci­ant, un cop més, que en les grans cites, les més deci­si­ves, ell mai falla. Tam­poc ens podem obli­dar de Ney­mar, que està tenint un crei­xe­ment estra­tosfèric al cos­tat del millor i que se situa, amb tot merei­xe­ment, just al dar­rere seu en el podi de les grans figu­res actu­als. La seva apa­rició en la final de la Pilota d'Or ho cer­ti­fica. Un podi en què també hi hau­ria de ser Luis Suárez si només tenim en compte el ren­di­ment, tot i que sem­bla que segueix pagant la mos­se­gada en el mun­dial i que està sent cas­ti­gat injus­ta­ment per la FIFA.

El tri­dent màgic que tot ho aca­para, però, no ha de tapar que més enllà d'aques­tes tres figu­res al seu vol­tant hi ha un grup de juga­dors d'unes qua­li­tats indis­cu­ti­bles que han con­tribuït com els que més a fer d'aquest Barça un equip que pas­sarà a la història pels títols acon­se­guits i per la manera com els han asso­lit. I per la con­tinuïtat que han tin­gut en el temps. Aquest afany “il·limi­tat” per vèncer de què par­lava Luis Enri­que just després de gua­nyar la final con­tra el River Plate. Mal­grat l'adéu de Xavi l'estiu pas­sat, és un plaer tor­nar a veure la millor versió d'Ini­esta, amo abso­lut del mig del camp blau­grana en tas­ques de cre­ació, i esten­dard del joc asso­ci­a­tiu, essència del fut­bol del Barça, de la qual ell, més que ningú, és guardià. Però ni el tri­dent ni tam­poc Ini­esta podrien fer el que fan si no sabes­sin que dar­rere seu, cobrint-los les espat­lles, hi ha Ser­gio Bus­quets, un fut­bo­lista que ja fa anys que és impres­cin­di­ble i que par­tit rere par­tit dóna lliçons de com coman­dar els par­tits des de la posició de mig cen­tre. Excel·lent repar­ti­dor de joc, soli­dari i intel·ligent en la pressió i en tas­ques defen­si­ves, ara cal sumar-li bri­llan­tor en les assistències, com la del segon gol a Luis Suárez en la final de Yoko­hama.

I mirant cap enrere, seria injust obli­dar-nos del lide­ratge que ostenta Piqué a l'eix defen­siu, ben acom­pa­nyat per Masc­he­rano, que supleix les seves man­can­ces sent tot cor. I els late­rals, indis­cu­ti­bles, amb Alves vivint una segona joven­tut, i amb Alba, que pre­guem que no es lesi­oni o es refredi. I al final de tot, amb la con­fiança que dóna l'experiència de Bravo, que para el para­ble i l'impa­ra­ble.