Wenger recupera la memòria
A la memòria col·lectiva de l'afició de l'Arsenal encara s'hi dibuixa una època daurada. Es recorden com si fos ahir les recuperacions defensives de Sol Campbell, l'elegància insultant de Vieira per dirigir l'equip amb vista perifèrica, les carreres a alta velocitat de Ljunberg, la facilitat de Robert Pires per sortejar rivals sense esforç, la creativitat de Bergkamp i l'instint assassí de Thierry Henry. Una màquina perfecta de contraatacar dissenyada pel mestre Arsène Wenger. Una filosofia de joc que combinava el bon tracte de la pilota amb una velocitat a l'atac endimoniada. Des que es va desfer aquella constel·lació d'estrelles que van ser capaces de guanyar una Premier League sense perdre ni un sol partit, l'equip gunner du penjada l'etiqueta de club que no competeix bé. Un conjunt que fa bon futbol, però que a l'hora de la veritat no respon com s'espera. Gairebé una dècada amb més ombres que no pas llums. Grans fracassos en la competició domèstica i eliminacions en la Champions League amb una sensació de no haver donat tot allò que la situació requeria.
Aquesta temporada l'Arsenal ha volgut recuperar part d'aquella identitat perduda. Començant per la porteria, amb un Petr Cech excels, la tranquil·litat s'ha instal·lat a la parcel·la defensiva. Ara, el primer impuls ja no és tant jugar en curt per associar-se sense crear perill, sinó buscar més verticalitat. Mesut Özil ha renascut, i això suposa una gran notícia. El migcampista alemany s'apropa a la zona d'atac per desequilibrar des de la seva cama esquerra de seda. Walcott i Alexis, salvatges arrancant amb potència a l'espai, són els més beneficiats de les passades profundes d'Özil. Aquest és un any important per a Giroud. Últimament discutit per la seva poca aportació golejadora, ser a les portes d'una Eurocopa a França amb presència incerta de Benzema, l'ha esperonat. A més de la feina infatigable al front de l'atac, està posant una especial exquisidesa a superar els porters rivals amb rematades de molta qualitat. L'Arsenal s'assembla a aquell equip imparable. Els gunners han tornat. Wenger ha recuperat la memòria.