El valor de la correcció
Un dels factors clau perquè un jugador millori és la correcció. En quin moment i de quina manera s'aplica pot ser determinant, o bé per fer-li avorrir l'esport o bé per augmentar la seva passió en fer-li veure el que pot arribar a progressar. El protagonisme de la correcció els entrenadors ja l'han de tenir al cap quan plantegen cadascuna de les sessions d'entrenament. Com? Donant un espai en el minutatge de cada exercici, perquè no només en forma part, sinó que n'és un dels aspectes determinants. O és que ens quedarem de braços creuats mentre els nostres jugadors no interpreten o no executen bé una tasca i passarem a un altre exercici perquè volem complir amb la planificació de la sessió? O en prendrem nota per parlar-ho al final de la sessió o al principi de la propera? No sembla el més adient. Prenem com a exemple la situació en què un central està mal perfilat en la sortida de pilota. Si ho fa deu vegades durant l'exercici i no hi intervenim, propiciem que l'hàbit cronifiqui l'errada. A més, és la millor situació per parlar de l'errada, perquè tenim tots els jugadors situats al camp en una situació de joc real. Això ens permet contextualitzar l'impacte de l'error individual en l'equip i els beneficis que comportaria al col·lectiu el simple fet que el jugador estigui ben perfilat. També es important no explicar d'entrada qui i quan comet l'anomalia: és més profitós preguntar al grup si algú ha observat algun aspecte que cal millorar i, a partir d'aquí, demanar a diversos jugadors quines serien les possibilitats per fer-ho de manera adequada. Així són ells mateixos els que s'impliquen a pensar solucions, cosa que els empeny a fer una lectura del joc, a entendre'l. També impedeix una baixada de tensió cognitiva, ja que encara que la situació afecti un central, les preguntes poden anar dirigides a un davanter.
La manera com fem la correcció és tan important, o més, que el quan. I aquí és on s'ha de tenir en compte que, tants caps, tants barrets. Moltes vegades el que serveix per a un jugador, no val per a un altre, i en aquest punt és quan el cos tècnic ha de fer una feina d'observació i anàlisi de les reaccions de cada jugador, tant quan interactua amb els companys com quan ho fa amb els entrenadors. Però el que s'ha de tenir en compte és que cada correcció que faci el tècnic és un examen que passa al davant del grup. Aquí és on els jugadors perceben quin grau de coneixements té l'entrenador, comproven si les seves propostes el fan més complet com a jugador i, el més determinant, si té la coherència i l'empatia necessària per respectar el procés de millora. Perquè un jugador, especialment en fase de formació, necessita que el moment de la correcció no es converteixi en la part de l'entrenament en què se'l assenyala pel que no sap fer, en un retret, sinó que l'ha de percebre com una porta que se li obre cap a un grapat de coneixements i aprenentatges, com un reforç de les seves inquietuds i curiositats.