En el dinar de Nadal que el FC Bar­ce­lona orga­nitza per aco­mi­a­dar l'any amb la premsa, el pre­si­dent blau­grana es movia entre la gent adop­tant una falsa modèstia quan el feli­ci­ta­ven pels cinc títols del 2015, una acti­tud que molts no vam saber enten­dre. Una cosa és pren­dre la ini­ci­a­tiva a l'hora de pre­su­mir i una altra és expul­sar-te qual­se­vol salu­tació com si la cosa no anés amb tu. Home, alguna cosa sí que se li pot atri­buir, a Bar­to­meu, aquest 2015 en l'èxit del Barça, encara que no sé si per merèixer el guardó que li aca­ben de lliu­rar a Dubai com a millor pre­si­dent del món, deter­mi­nació que dei­xem als savis del Golf Pèrsic, que mun­ten aquest pes­se­bre per tal que algú els faci cas i els miri de tant en tant.

Bar­to­meu, per molt que dol­gui a algú, va saber ges­ti­o­nar una crisi espor­tiva i ins­ti­tu­ci­o­nal en què només va fal­tar una espurna per dina­mi­tar el club després dels fets d'Ano­eta. No sé si va ser la bai­xada al ves­ti­dor, la xer­rada amb l'actor A o amb l'actor B, la pro­mesa 1 o la pro­mesa 2... El cas és que des d'aque­lla jor­nada, en què el club va estar a punt d'explo­tar, el Barça es va recu­pe­rar, i si és ben cert que tot ple­gat té un nom (Messi), no és menys cert que els movi­ments que va fer Bar­to­meu van redreçar l'enti­tat. I està bé dir-ho, no passa res.

Bé, que Bar­to­meu no vul­gui ser el cen­tre dels elo­gis és com­pren­si­ble, perquè encaixa per­fec­ta­ment amb la seva per­so­na­li­tat, però va ser un gra massa que semblés que es moles­tava quan la gent el feli­ci­tava pels cinc títols.

Una altra cosa interes­sant, i pot­ser per això pot per­dre l'esma, és que amb la boca petita demanés per al 2016, no tant repe­tir el tri­plet o superar-lo amb un sex­tet de títols, sinó tenir un any en pau. El pas d'un ésser humà per la ban­queta del Barça o per la pre­sidència cas­tiga força l'espe­rit i així queda reflec­tit sovint en l'aspecte. Bar­to­meu encara no ha sofert la trans­for­mació que hem apre­ciat amb el pas dels anys els bar­ce­lo­nis­tes en per­so­nat­ges com Pep Guar­di­ola i San­dro Rosell, però sí que va pel camí que li cai­guin deu anys a sobre si, com ha recla­mat, no li arriba un 2016 en pau.

Malau­ra­da­ment, el Barça és una ins­ti­tució que estra­nya­ment no passa ni un sol dia sense que hagi d'afron­tar un incendi, més o menys mediàtic. De fet, com passa en totes les gran empre­ses, encara que en el cas de l'enti­tat espor­tiva hi ha l'afe­git de l' interès periodístic que genera qual­se­vol dels seus movi­ments.

La pri­mera gran notícia que tindrà el Barça el 2016 serà que la sanció de la FIFA expi­rarà, per ver­go­nya del club, recor­dem-ho, i que juga­dors com Arda Turan i Aleix Vidal esta­ran dis­po­ni­bles. Una altra guerra seran els temes que el club encara té pen­dents als jut­jats, on ha pre­sen­tat un recurs al TAS pel cas de les este­la­des i on en un ter­mini no gaire llarg es resoldrà el con­tenciós dels 100 mili­ons d'euros amb l'empresa MCM. A curt ter­mini, també hi ha la reno­vació de Ney­mar, tot ama­nit amb la com­pe­tició espor­tiva. Si no hi ha un gran des­as­tre, tot con­vida a pen­sar que el Barça s'ho jugarà tot al maig.

No sé si serà un any en pau per a Bar­to­meu, però com tots serà apas­si­o­nant.