Guanyar i guanyar
Encara que marcar tres gols al Betis pugui ser un repte, el que és important del partit d'avui és sumar els tres punts sense patiments i sense haver de parlar de l'aturada de la lliga. Si és així, i a més es marquen tres gols o més i s'aconsegueix el rècord històric de gols en una temporada, que va fixar l'any passat el Real Madrid en 178, doncs oli en un llum. Però el que importa són els tres punts per mantenir el lideratge faci el que faci l'Atlético i els punts d'avantatge en relació amb el Madrid de Benítez, immers en una crisi profunda de confiança entre club, plantilla i entrenador, però que només és a dos punts, amb un partit menys, el del camp de l'Sporting, que es jugarà al febrer. Això afavoreix el Madrid des d'un punt de vista psicològic, perquè si ara estiguessin a cinc punts del Barça, Benítez encara seria més qüestionat del que ja ho és i tindria més complicat mantenir-se a la banqueta del Madrid, on està lligat com a fusible de Florentino. És a dir, que el president sap que, si cal, encara pot destituir-lo abans que tots els pals vagin contra la seva figura, tan intocable per determinada premsa espanyola.
O sigui que en el darrer partit de l'any el que cal és la victòria, a l'espera de tornar-la a buscar al cap de pocs dies en el primer partit de l'any d'una lliga que serà molt disputada. No és per espantar ningú, perquè el Barça s'ha de preocupar d'ell mateix, però recorden com estaven de complicades les coses per al Barça després del primer partit de l'any passat a Anoeta? I es va guanyar el triplet. Doncs el Madrid cal no donar-lo mai per mort, tot i que passa una mala temporada. Per tant és més important que mai no donar peixet al màxim rival i que no torni a passar que pugui retallar punts per ensopegades del Barça, com va passar amb els empats a València i contra el Dépor.
Recuperant aquests dies festius partits del Barça contra el Madrid en la lliga o contra el Juventus en la final de la Champions, queda clar que aquest Barça és temible. Com ho va ser el de Guardiola. Però aquest, potser no tan fi en el joc de toc, és tan ràpid i letal que ho té tot per continuar guanyant. Continuar guanyant vol dir lluitar pels tres títols i tenir l'oportunitat de poder-los guanyar. La sensació és que si l'equip vol, pot. Messi, Neymar i Luis Suárez tenen un potencial golejador que no té cap altre equip al món. Però és que, a més, hi ha un altre triplet del màxim nivell, el que formen, del darrere al davant, Piqué, Sergio Busquets i Iniesta. Tres jugadors que poden quedar amagats per la capacitat golejadora dels de davant i perquè Messi és el millor jugador del món, però que són absolutament claus per entendre el que està fent l'equip en els darrers anys. No els hem de descobrir ara. I si això es complementa amb els Bravo, Jordi Alba, Alves, Rakitic, Sergi Roberto i companyia, queda clar que aquest equip de somni lluitarà per guanyar-ho tot.
També durant les festes he vist l'entrevista a Ronaldinho i el que va fer pel Barça. Ronaldinho va tornar els somriures al Camp Nou després de l'època de males cares de Van Gal (amb títols) i del bienni negre de Gaspart (sense títols). Ronaldinho també pot ser un exemple per a Messi. Del que no ha de fer per augmentar la llegenda i continuar sent durant anys el millor del món.