Ara ens toca fer memòria. Hem de pensar i buscar tot allò que ens sembla significatiu o destacable de l'any esportiu que s'acaba. Valorar, si s'escau, qui ho ha fet millor o pitjor. Qui ha guanyat tot el que es podia guanyar destacant per damunt de la resta en el seu esport o qui s'ha quedat a les portes de la glòria. La memòria i el record acostumen a ser sempre selectius. I especialment amb els guanyadors. Ningú no recorda els perdedors. També toca destacar, inevitablement, individualitats en esports col·lectius.

Podem recordar, per exemple, el mèrit que té en un esport professional com el futbol guanyar cinc dels sis trofeus que ha disputat un equip com el Barça. Això ho ha fet l'equip de Luis Enrique atrevint-se gairebé a igualar el que ja havia fet el de Guardiola i que semblava que era molt poc probable de repetir. Te mèrit. Molt. Com té mèrit la feina i l'espectacle que el trident blaugrana –Messi, Neymar i Luis Suárez–, ha ofert durant l'any. Ara per ara, com els sis títols del Barça es pot pensar que són irrepetibles. Però ja es veu que no es pot dir. La realitat vés a saber si no ens pot desmentir d'aquí a un temps amb l'aparició d'altres jugadors excepcionals que acabin coincidint jugant junts en un mateix equip. Nosaltres, de moment, sí que podem dir que ho estem gaudint. I molt. I aquest és un dels fets esportius destacables. Ja veurem si és irrepetible.

N'hi ha més. La tensió i la polèmica que es va viure en el tram final del campionat de Moto GP. Més val que no es repeteixi. La lluita esportiva entre Lorenzo, Rossi i Márquez va derivar en tota mena d'accions i comentaris que sovint ajuden ben poc a l'esport. Malgrat tot, Lorenzo es va proclamar campió amb justícia. I Márquez va anar per terra. I Rossi es va quedar sense títol. Hauria pogut ser diferent, però va ser així.

Algun detall més: els All Black són campions del món de rugbi. Per tercer cop. És un dels fets esportius destacables del 2015. Nova Zelanda derrota Austràlia. Ho fa amb autoritat. La mateixa que demostra exhibint la seva clàssica dansa de guerra maori abans del partit contra els australians per intimidar-los. Impressionant. Hi ha molts aspectes que podríem destacar del 2015 esportiu que s'acaba, però sembla que el relleu de les grans estrelles de l'NBA ja ha tret el cap: Stephen Curry. El jugador de Golden té una seguretat en els llançaments que ben pocs jugadors han exhibit. No li tremola gens el canell per llançar triples. Al contrari. I per acabar aquest repàs subjectiu i aleatori, el protagonisme és per a un cavall. American Pharoah, després de 37 anys sense que ho fes ningú, ha guanyat tres de les proves més significatives del calendari hípic. És tota una celebritat als Estats Units i té el reconeixement mundial. I el continuarà tenint. Ha fet guanyar al seu propietari un grapat de diners, però ara que es retira de les curses encara en farà guanyar molts més dels que ha aconseguit als hipòdroms. Ja no disputarà cap més cursa. Farà de semental a hores convingudes. A 200.000 dòlars l'acció. Tot un plaer.