Estimat patge reial: l'altre dia ens vam conèixer tocant el carrer Cremat. No tenia el gust. Com a republicà, a més de cert escepticisme, la teva figura tampoc em genera excessiva admiració. Però he de reconèixer que, si bé segueixo estoicament fidel a relativitzar la monarquia, m'has deixat ben encuriosit. No tant per tu, en tant que personatge il·lusori, sinó per la tradició que representes. Un relat exclusiu de Terrassa, la terra de l'hoquei sobre herba (hockey per als egarencs), que encén la identitat dels seus habitants. Lamento que no se m'il·luminés la cara en veure't passar. Sento mostrar poc interès per saber si enguany repetiràs el recorregut. De desagraïts, el món n'és ple. No m'ho tinguis en compte, fa poc que volto per aquí i encara vaig perdut. No em voldria estendre gaire en personalismes i, per tant, aniré al gra, que tu també deus anar enfeinat. Com que l'altre dia em vas enganxar d'imprevist i amb la guàrdia baixa, (ara ja has perdut el factor sorpresa), t'envio a través d'aquestes línies la meva petició als teus superiors. És tan sols una idea, abocada al món de l'esport. Però és una idea que tu, Xiu-xiu, entendràs millor que ningú. Demana'ls que exigeixin identitat. Que els clubs i la seva gent escenifiquin respecte als seus principis. Recorda'ls que, cada dia que passa, l'esport és una mica més lluny de tot allò que representa. Que facin entendre als directius del Barça que el Camp Nou s'ha d'omplir d'aficionats culers, que per acollir els turistes ja tenim la Sagrada Família. Que lluir Qatar a la samarreta els empetiteix i els aparta del que són. Recorda'ls què són. Que l'Espanyol faci memòria. Veurà que la solució als seus maldecaps sempre ha estat mirar cap a baix i no pas parlar en xinès. Que una cosa és ser bilingües i poliglotes i una altra és parlar sense entendre's. Que regalin algun carmel (sense sucre, evidentment) al Manresa, al Vic o al Barceloneta, per exemple. Que els serveixi per recordar que la feina i l'esforç té recompensa.

Postdata: de l'Atlètic, l'Egara i el Deportiu no et dic res, segur que ja te n'ocupes tu mateix.

Moltes gràcies. Ramon.