És, ja, un nou cas dels misteris no resolts de la història de la humanitat. “[Riu] Això està a judici, el que passa és que crec que va per llarg. Any rere any demostro que creixo més, que em volen tombar però no ho han aconseguit. Estic molt tranquil. Sempre he dit que la federació em va donar suport, que mai ha sigut un obstacle. I suposo que algun dia se sabrà. Però jo el que he de fer és córrer, parlar a la pista, que és el que estic fent.” És la resposta a la dotzena pregunta de l'entrevista que vam publicar a L'Esportiu el 18 d'agost del 2014, l'endemà que Àngel Mullera pogués compartir amb el seu cercle més proper a Lloret de Mar el bronze en l'europeu. “Creu en la teoria de la conspiració? Qui va matar Kennedy? Se sabrà, algun dia, què va passar aquell estiu?”, li vaig preguntar, en referència al de farà, ja, quatre anys en l'esperpent de Londres i el TAS permetent-li ser als Jocs tot i la ferma oposició del COE i el cas dels correus electrònics. “«Jo, si pogués, canviaria de país.» Ens ho va dir en una entrevista, el febrer del 2013, i crec que li va dur problemes...” deia la tretzena de les catorze preguntes. I sí, a Mullera li va dur problemes, allò. I no de la federació, com ell ha deixat sempre molt clar, sinó del COE, com es pot llegir en l'entrevista que el lector pot recuperar a l'hemeroteca o al mateix lloc web d'aquest diari.

El primer pensament va ser que era una innocentada. No podia ser. Una notícia que es referia a una altra de l'As. Fins que em va trucar Lluís Simon. El mateix COE, en un darrer acte de servei, potser?

El 2013, abans del mundial de Moscou, hi vam estar ben bé mitja hora. És l'única de les entrevistes, que ja no es poden comptar amb els dits de la mà, que hem fet cara a cara, amb l'Àngel. Pocs dies després li trucava, a la mitjanit d'aquí, per fer la prèvia a la seva final.

El meu desig pel 2016? Que puguem seguir corrent. I jo també canviaria, Mully.