Guardiola i els petrodòlars
Josep Guardiola ha anunciat fa dies a la directiva del Bayern de Munic que l'any vinent no continuarà al club. Ho ha fet amb antelació, a diferència del que va passar l'última temporada amb el Barça, perquè el president Rummenigge li va exigir que li comuniqués abans de final d'any les seves intencions. I és així que la decisió s'ha fet pública, com també que Guardiola no farà un nou any sabàtic, sinó que immediatament entrenarà el Manchester City. Aquestes decisions conviden a unes quantes consideracions. En primer lloc, s'ha d'esperar el final de la present temporada, però, en el cas que el Bayern no guanyi la Champions, no es podrà dir que Guardiola hagi fracassat a Munic, però tampoc que hi hagi triomfat plenament obtenint victòries noves (sis títols en un any, per exemple) o que hi hagi creat un equip de referència. Que guanyi una lliga rere l'altra no és cap novetat, perquè el Bayern de Munic és un equivalent del Real Madrid, però pràcticament sense rivals. Fins i tot, de moment, es podria considerar que, amb Guardiola, l'equip alemany ha fet un pas enrere, perquè, just abans d'incorporar-lo, havia guanyat la Champions després d'anys de no fer-ho. Pel que fa al seu estil de joc, s'hi ha mantingut fidel amb certa divisió d'opinions entre seguidors i directius, però sense els resultats enlluernadors que van fer que el Barça, disposant d'uns jugadors excepcionals i òptims per practicar-lo, tingués un equip que marca un punt i a part en la història del futbol.
Pel que fa al Manchester City, Guardiola (a part de guanyar encara més diners) hi tindrà un repte, que a la vegada és una oportunitat, per reconsagrar-se com a entrenador: és un club antic que pràcticament no ha guanyat cap títol important. En els últims anys s'hi han invertit, a més, molts diners sense aconseguir els resultats esperats. Encara se n'invertiran més, començant per la milionada que pagaran al tècnic català. És així que el repte i l'oportunitat li arriben a Guardiola amb un club que intenta muntar un gran equip a cop de talonari. Un equip fet amb els petrodòlars de Mansour bin Zayed Al-Nahyan, propietari del club, del qual ja s'ha propagat que està disposat a pagar el que sigui per Messi, que, a més dels diners, suposadament seria estimulat amb la presència del seu exentrenador a la banqueta. Al darrere del fitxatge de Guardiola i de la hipotètica operació amb Messi, hi veig Txiki Begiristain i, provocant-me més rebuig, Ferran Soriano, directiu amb Laporta i empresari condemnat per la seva gestió com a president de Spanair durant el període que va dur a la desaparició de l'aerolínia. Pels petrodòlars d'un xeic dels Emirats Àrabs i també per Ferran Soriano, la decisió de Guardiola de fitxar pel Manchester City se'm fa de nou decebedora i, fins i tot, desagradable. Ell hauria volgut jugar la Premier League. Segurament hi volia entrenar, però... al Manchester City? Un club, a més, sense carisma.